La sala penal del Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la querella presentada per Podemos contra el jutge central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, i el magistrat de reforç d'aquest jutjat, Joaquín Gadea, segons ha informat el tribunal aquest dimarts. En concret, el tribunal, presidit pel magistrat Manuel Marchena, assegura que no hi ha indicis de delictes de prevaricació, revelació de secrets i d'omissió del deure de perseguir delictes en relació amb la reobertura d'una recerca a aquesta formació política i als seus líders per suposat finançament il·legal.
Precisament, aquest rebuig es produeix quan alguns jutges, com García-Castellón, són acusats de lawfare, o de judicialitzar la política, especialment per Junts i ERC. La majoria d'associacions de jutges ja han afirmat que la llei no els permet informar de causes obertes i que no aniran a les comissions del Congrés dels Diputats, i que hi ha altres vies com la denuncia als jutjats, però la majoria no prosperen, com el cas de Podemos.
Causa tancada, a la força
Podemos va denunciar que el jutge Manuel García-Castellón va acordar la reobertura de la recerca basant-se en les declaracions de l'exmilitar veneçolà Hugo Armando Carvajal, que pretenia retardar la seva extradició als EUA, segons la querella. També recollia que la resolució judicial es va basar en una informació obtinguda de manera il·legal per funcionaris de policia i que la fi del secret era impedir-los exercir els seus drets al mateix temps que de manera paral·lela es filtrava el contingut i resultat de les diligències de recerca. La sala penal de l’Audiència nacional va ordenar, l’any passat, al jutge García-Castellón, que tanqués la investigació a Podemos i va assegurar que ha "ampliat artificiosament" la seva investigació "prospectiva" per intentar esquivar els límits legals.
Respecte a la informació aportada per Carvajal, la sala afirma que “els fets guardaven relació” amb l'objecte de la recerca que s'havia dut a terme en el jutjat per delictes de finançament il·legal de partits polítics, delicte fiscal i blanqueig de capitals, i que “davant aquesta nova informació el jutge estava obligat a investigar i verificar la veracitat de la informació que se li transmetia”. A més, el Suprem rebutja la indefensió denunciada per Podemos per la declaració del secret sumarial perquè “de continuar-se la recerca —sosté la sala— hagués acabat per aixecar-se el secret”.
Cap acció deliberada
En la resolució, el tribunal exposa que el delicte de prevaricació judicial “exigeix, a més, la consciència d'estar dictant una resolució amb total apartament del principi de legalitat i de les interpretacions usuals i admissibles en dret, la ‘intenció deliberada de faltar a la justícia’” i, conclou, que “de la simple lectura de les resolucions combatudes i de les dictades per la sala penal de l'Audiència Nacional, es desprèn que aquest element subjectiu no és present”.