Cop de porta. El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs contenciós administratiu presentat per Pau Juvillà contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC), que van declarar la seva inelegibilitat sobrevinguda, el gener de 2022, en ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic per un delicte de desobediència quan era regidor a la Paeria per no haver retirat uns llaços grocs. El TS ja va avalar la resolució de la JEC el novembre passat, en desestimar un recurs del Parlament, i ara també ha rebutjat el recurs de Juvillà, segons ha anunciat la CUP en un comunicat aquest dimecres.
La JEC va dictar la retirada de l'acta del diputat cupaire, a instàncies dels partits de Ciutadans, el Partit Popular i VOX, recorda la CUP. L'exdiputat de la CUP, Pau Juvillà, ha assegurat que la sentència és "una nova injustícia que consolida la persecució de l'independentisme i que evidencia la manca de la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol". Les resolucions de la JEC, certament, van provocar la suspensió del president Quim Torra, per una acció independentista, i ara s'espera la seva acció contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, per la seva condemna per la gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Recurs al Tribunal Constitucional
Davant aquesta resolució, la defensa de Juvillà ha anunciat que presentarà un nou recurs davant el Tribunal Constitucional (TC). A través d'aquest recurs, la defensa de l'exmembre de la Mesa del Parlament sol·licita que s'anul·li la decisió de la JEC. Els arguments són clars: "Per una banda, per haver segrestat la sobirania al Parlament i, per altra banda, per haver declarat inelegible un electe en ple exercici sense ni tan sols donar-li tràmit d'audiència i mentre el Suprem encara no havia desestimat les cautelars."
Paral·lelament, es detalla que continua pendent de resoldre el recurs de cassació penal al mateix Tribunal Suprem, així com el recurs al Tribunal Constitucional contra la via de fet del Parlament amb la retirada de l'acta. . "Malgrat que no dipositem cap confiança en la justícia espanyola, cal que esgotem totes les vies legals de l'estat per poder elevar el cas a instàncies europees", ha assegurat la defensa de Juvillà, en el comunicat.
Sense llei electoral pròpia
La retirada de l’acta de diputat del Pau Juvillà es va fer realitat el 4 de febrer de 2022, amb efectes del 28 gener, sense que la condemna del TSJC, de desembre de 2021, fos ferma. En la nova resolució, del 30 de març passat, la secció 4a de la sala contenciós administratiu TS reitera els arguments exposats a Quim Torra i a Juvillà: “no s’han vulnerat els seus drets com a parlamentari”. I reitera sobre la retirada de l’acta que l’aplicació de l’article 6.2.b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) “té un efecte automàtic per al condemnat penalment”, malgrat que la resolució no sigui ferma. I aclareix que “cal no oblidar que mentre les causes d’inegibilitat ho són també d’incompatibilitat, no ho és a la inversa”.
A més, el TS manifesta que “no cal la intervenció del Parlament autonòmic ni que el seu reglament de funcionament prevegi o no la causa de pèrdua de la condició de diputat”. Recorda que com Catalunya no té encara una llei electoral pròpia, s’ha de regir per l’estat, amb la LOREG. I afegeix que en el cas de “la llei electoral basca ha incorporat expressament aquesta disposició addicional” d’inelegibilitat sobrevinguda en cas d’una condemna penal per un delicte contra les administracions públiques.