De moment, Álvaro García Ortiz continuarà sent el fiscal general de l’Estat mentre el Tribunal Suprem investiga si és responsable d’un delicte de revelació de secrets en el cas de presumpte frau fiscal d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. L’Alt Tribunal, que va obrir una causa contra el fiscal de l’Estat fa un mes i mig, va ordenar a finals d’octubre que la Guàrdia Civil escorcollés el seu despatx i el de la fiscal cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. Ara s’ha sabut que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil atribueix al fiscal de l’Estat una “participació preeminent” en les filtracions sobre la parella d’Ayuso, però el jutge instructor descarta les peticions de Manos Limpias i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (dues de les quatre acusacions populars personades) i tanca la porta a suspendre cautelarment de les seves funcions.
En una providència de sis pàgines, Ángel Hurtado posa en qüestió els dubtes que plantejaven tant Manos Limpias com l’APIF relatives a la imparcialitat de la Fiscalia durant el procés. “No puc compartir el plantejament, sinó que cal partir de la base que no s’hauria d’obviar que l’actuació hauria de comptar que la consentís el fiscal encarregat del cas”, relata. Es tracta de María Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Suprem i número dos de la Fiscalia. “Fins i tot, si fos així i suposés una extralimitació, denunciant la situació”, afegeix el magistrat. Així mateix, subratlla que “no s’ha d’oblidar la funció institucional” de la Fiscalia General de l’Estat i recorda que Álvaro García Ortiz va signar dos decrets l’1 d’abril del 2024 i el 30 d’octubre del 2024 en els quals, “davant la conveniència de preservar la imatge d’imparcialitat del Ministeri Fiscal”, decidia «no intervenir en dació de compte, seguiment i/o qualssevol altres tràmits que hagin de tenir lloc» i acordava abstenir-se en totes les qüestions relatives a la parella d’Isabel Díaz Ayuso (primer el cas de frau fiscal i, posteriorment, la causa contra ell al Suprem). “Les consideracions anteriors i aquest compromís d’abstenció que ve de la Fiscalia, com a Institució, que és una cosa que no cal obviar, m’inclinen a no accedir a la suspensió provisional”, conclou el jutge.
Manos Limpias denunciava un “risc clar d’afectació a la integritat del procés” per la “impossibilitat material” que el Ministeri Fiscal hi participi amb "imparcialitat"
L’escrit de Manos Limpias, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, esgrimia que, amb la continuïtat d’Álvaro García Ortiz al capdavant de la Fiscalia, “hi ha un risc clar d’afectació a la integritat del procés” a causa de la “impossibilitat material que el Ministeri Fiscal hi participi amb la imparcialitat que li és legalment exigible”, donat que qualsevol fiscal és un “dependent jeràrquic de l’investigat”. El sindicat ultra argumentava que l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal estipula que la Fiscalia té un “caràcter netament jeràrquic” i assenyalava que aquesta jerarquia “culmina en l’investigat”, que “disposa d’ampli marge de decisió sobre la intervenció del Ministeri Fiscal” en el procés penal que té lloc al Tribunal Suprem. “La funció essencial que aquest òrgan ha de complir en aquesta instrucció, vetllar per l’exercici eficaç i legal de la funció jurisdiccional i exercitar l’acció penal, es posa en dubte, ja que la Fiscalia no pot intervenir de manera plenament imparcial, atès que el membre de la Carrera Fiscal que aquí intervingui ho farà sotmès a la dependència jeràrquica del mateix investigat”, reblava.
L’escrit de Manos Limpias també assenyalava que l’Estatut del Ministeri Fiscal estableix que “l’exigència de responsabilitat civil i penal” als membres del Ministeri Fiscal “es regeix, quan els sigui aplicable, pel que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial per a jutges i magistrats”. I aquesta norma fixa que els jutges i magistrats seran suspesos quan “s’hagi declarat que és procedent procedir contra ells per delictes comesos en l’exercici de les seves funcions”. A parer del sindicat ultra, això era prou motiu per suspendre cautelarment Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat.
L’APIF va demanar la dimissió del fiscal de l’Estat perquè la seva imputació “deteriora greument” l’estat de dret
Per la seva banda, l’Associació Professional i Independent de Fiscals va demanar la dimissió del fiscal general de l’Estat poques hores després que el Suprem li obrís una causa penal. En un comunicat, l’APIF va considerar que la imputació del Suprem comportava la “pèrdua de la consideració de jurista de reconegut prestigi” que exigeix l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per arribar a ser nomenat fiscal general de l’estat: “És absolutament incompatible ser jurista de reconegut prestigi i, alhora, ser imputat pel Suprem”. En aquest sentit, va justificar que això també implica que hagi perdut “completament l’autoritat que ha de tenir el màxim responsable del Ministeri Públic”.
“No és possible que pugui continuar ni un minut més. Mantenir-lo és deteriorar greument el nostre estat de dret”, afegia. I també recordava que el Reglament del Ministeri Fiscal preveu que el fiscal de l’estat pugui “acordar motivadament” la “suspensió cautelar de qualsevol membre del Ministeri Fiscal contra el qual se segueixi un procediment penal”. “No té sentit que qualsevol fiscal a Espanya podria ser suspès a l’exercici de la seva funció si se segueix un procediment penal contra ell, tret que sigui fiscal general de l’Estat”, lamentava.