Noves traves a la llei d’amnistia. El Tribunal Suprem haurà de resoldre ara si revoca l’amnistia concedida a un jove condemnat per un delicte de lesions a un agent de la policia catalana. Marc va ser amnistiat per la secció d’apel·lacions penal del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) amb altres dos joves, coneguts pels Tres de Granollers, el 25 de juny passat. Van ser dels primers amnistiats. El seu cas s’ha elevat al Suprem perquè l’advocat d’un dels agents dels Mossos (TIP 8.495) que va resultar ferit, José Antonio Bitos, ha presentat un recurs de cassació contra la sentència que amnistia aquest noi perquè sosté que el delicte de lesions no pot ser amnistiat. Inicialment, el noi va ser condemnat a 3 anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat en concurs amb lesions, i a indemnitzar l'agent amb 76.647 euros per les lesions patides. L'agent, de paisà, va caure a terra i va trencar-se el peroné quan perseguia al jove en una protesta a la plaça Catalunya de Barcelona pel tercer aniversari de l'1-O, el 2020. Pel que fa a la responsabilitat civil, la llei indica que no queda extingida per l'amnistia, tot i que s'ha de reclamar per la via civil.
La formació Alerta Solidària -que amb l’advocada Norma Pedemonte, ha portat la defensa dels tres joves de Granollers- ha denunciat, aquest dilluns, que amb aquest recurs a l’alt tribunal espanyol “s’amenaça fins i tot als pocs casos que s’havien beneficiat fins ara”, a més de denunciar que el Suprem manté “la paràlisi” de la llei d'amnistia.
Recursos en casos d'agents ferits
Per la seva part, José Antonio Bitos ha afirmat a ElNacional.cat: “El sindicat dels Mossos USPAC ni està a favor ni en contra de la llei d'amnistia en general, és una decisió política. El que sí que està en contra és que quedin impunes les agressions contra mossos." Hi ha afegit que presentaran recursos de "qualsevol decisió que perjudiqui un policia”, i si cal, aniran al Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El Suprem bloqueja l'amnistia
Actualment, el Tribunal Suprem ha enviat la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional per un cas de joves condemnats per desordres públics l'1-O, fet que implica la paralització del seu cas, fins que l'òrgan de garanties resolgui si la norma de l'oblit penal vulnera o no drets. L'alt tribunal espanyol tampoc aplica l'amnistia als líders polítics condemnats per malversació de fons.
Fins ara, la secció d'apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Ángels Vivas, és el principal òrgan col·legiat que ha aplicat la llei d'amnistia pels delictes de desordres, lesions i malversació a activistes i polítics. Amb tot, els agents de la policia espanyola, acusats de pegar votants l'1-O, són els principals beneficiats de la llei d'amnistia.