El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha declarat "inadmissible" aquest dimecres el recurs que va presentar el vicepresident i president d'ERC, Oriol Junqueras, contra el Parlament Europeu per no haver adoptat mesures urgents per confirmar la seva immunitat. El tribunal ha assegurat que la denegació de la immunitat a Junqueras per part de l'eurocambra "no és un acte impugnable".

El 2 de juliol del 2019 va celebrar la primera sessió plenària de Parlament Europeu després de les eleccions del 26 de maig d'aquest mateix any, però Junqueras, elegit en els comicis, no hi va poder assistir perquè estava empresonat. La Junta Electoral espanyola va declarar vacant el seu escó, però el 4 de juliol de 2019 l'eurodiputada d'ERC Diana Riba va sol·licitar al president de Parlament, David Sassoli, en nom de Junqueras i sobre la base del reglament intern de l'eurocambra, adoptar mesures urgents per confirmar la immunitat.

A l'agost, el president de Parlament va informar Riba que s'havia denegat la seva sol·licitud i l'octubre del 2019 el Tribunal Suprem va condemnar Junqueras a tretze anys de presó i tretze anys d'inhabilitació absoluta, interpretant una privació de tots els seus càrrecs públics, encara que siguin electius, i incapacitat per obtenir-ne de nous. El novembre de 2019, el vicepresident va interposar un recurs contra la denegació de la sol·licitud per confirmar la seva immunitat per part del president de Parlament.

Sassoli va informar al ple de l'inici del mandat de Junqueras com a membre de l'eurocambra el 2 de juliol del 2019 i de l'expiració del mandat el 3 de gener de l'any passat, dia en què la Junta Electoral espanyola va determinar que el dirigent d'ERC no gaudeix d'immunitat. Va ser el mateix dictamen que havia emès abans el Tribunal Suprem espanyol, i que va acatar després el Parlament Europeu, de manera que el legislatiu comunitari va retirar el seu reconeixement com a eurodiputat a Junqueras.

L'eurocambra ja considerava que el recurs que va presentar el dirigent independentista era inadmissible, interpretant que no es dirigeix contra un acte que pugui ser objecte d'un recurs d'anul·lació segons els tractats comunitaris. Si la part demandada ho sol·licita, el TGUE pot decidir sobre una inadmissió sense entrar en el fons de l'assumpte. En aquest cas, i atès que el Parlament va sol·licitar que es decidís sobre la qüestió, el tribunal ha considerat que té informació suficient i ha decidit resoldre sense continuar el procediment. D'aquesta manera, el tribunal amb seu a Luxemburg ha considerat aquest dimecres inadmissible el recurs de Junqueras contra l'eurocambra.

El TGUE recorda que el reglament intern del Parlament europeu indica que "amb caràcter d'urgència, quan un diputat sigui detingut o vegi restringida la seva llibertat de moviment en vulneració manifesta dels seus privilegis i immunitats, el president de Parlament, prèvia consulta a president i al ponent de la comissió competent, podrà adoptar la iniciativa de confirmar els privilegis i immunitats del diputat afectat". Tot i això, afegeix que, segons el reglament, el president del Parlament no està obligat de cap manera a adoptar la iniciativa de confirmar la immunitat d'un diputat europeu i que disposa d'una facultat discrecional a això, fins i tot quan el diputat estigui detingut o vegi restringida la seva llibertat de moviment en vulneració manifesta dels seus privilegis i immunitats.

El president de Parlament disposa així mateix d'un ampli marge d'apreciació pel que fa a la forma que pot adoptar la seva iniciativa, de manera que un diputat europeu no pot exigir-li que adopti una o altra mesura específica, segons el TGUE.

D'aquesta manera, considera que la denegació de la sol·licitud per prendre mesures que protegeixin la immunitat de Junqueras "no és un acte impugnable", ja que el president de Parlament no està obligat a adoptar aquestes mesures, sinó que disposa d'una facultat discrecional en aquest sentit que exclou el dret de Junqueras a exigir-li que defineixi la seva postura en un sentit determinat. Així, desestima l'al·legació de Junqueras segons la qual el president de Parlament estava obligat a protegir la seva immunitat enfront de les autoritats espanyoles i hauria d'haver adoptat ràpidament una sèrie de mesures consistents, en particular, en exigir a aquestes autoritats seva posada en llibertat.

D'altra banda, el Tribunal General destaca que la sol·licitud de 4 de juliol de 2019 de Diana Riba no podia donar lloc al fet que el president de Parlament adoptés una mesura generadora d'efectes jurídics obligatoris davant de les autoritats espanyoles.