Els consellers Clara Ponsatí, Quim Forn, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Lluís Puig i l'exsecretària de la mesa del Parlament, Anna Simó han celebrat avui una trobada unitària on han recordat tots els fets que van succeir ara fa quatre anys i que van afectar de forma radical el futur del moviment independentista.
I és que l'any 2017 sempre serà recordat per l'execució del referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre i per la posterior aprovació per part del Parlament de la declaració de la independència de Catalunya (DUI). Uns fets que van desencadenar una sèrie d’actuacions repressives per part de l'estat espanyol, entre elles, l'empresonament (com és el cas de Forn i Turull) i la marxa a l'exili (entre ells, Ponsatí i Puig) de molts dels líders independentistes.
Dos anys de la sentència
No va ser fins al 14 d'octubre del 2019 que es filtrava la sentència del procés, la qual va provocar una nova onada de protestes, aquest cop sota el paraigua de Tsunami Democràtic, que a la vegada va acabar derivant en una nova onada repressiva amb detencions i enjudiciaments de la societat civil.
Recordar "moltes coses"
"Recordant moltes coses de tal dia com avui de fa quatre anys i una gran amistat". Així ha parlat de l'encontre l'ex-pres polític Jordi Turull i ha acompanyat el text amb una imatge.
Per la seva banda, Josep Rull ha volgut recordar que tal dia com avui ara fa quatre anys, va anar al despatx de la conselleria. Va ser l'únic conseller que ho va fer. "Al despatx, exercint les responsabilitats que ens ha encomanat el poble de Catalunya", va escriure llavors.
Tot i la persecució al moviment sobiranista, el procés encara continua. La societat civil va tornar a omplir els carrers per l'aniversari de l'1-O mobilitzant-se en diferents marxes i manifestacions i diverses sentències dels diferents estats de la UE deixen en evidència l'Estat espanyol.
Espanya, en evidència
Una de les que ha provocat més ressò internacional, la de la Cort d'Apel·lació de Sàsser, que va decidir suspendre sine die el procediment que tenia obert sobre l'extradició del president Carles Puigdemont després que aquest fos detingut a l'Alguer. Tot un revés judicial per al jutge Llarena.
O la més recent, la del Tribunal Constitucional de Bèlgica que ha tombat la llei d'injúries a la Corona al país arran del cas per l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Preguntat pel Tribunal d'Apel·lació de Gant, que examina l'euroordre contra el cantant mallorquí, el TC belga ha dictaminat aquest dijous que la normativa belga del 1847, que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei, és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió. L'alt tribunal diu que la llei belga no s'ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans.
S'allunya així la seva extradició, que es decidirà el 23 de novembre al Tribunal Europeu de Gant. Però la decisió d'avui del Tribunal Constitucional de Bèlgica la fa més difícil. Valtònyc està condemnat a tres anys i mig de presó per injúries, enaltiment del terrorisme i amenaces de mort per la lletra de les seves cançons. El raper va recórrer a la justícia belga que ha dirimit que els insults al rei estan emparats per la llibertat d'expressió.
Imatge principal: Els consellers Clara Ponsatí, Quim Forn, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Lluís Puig i l'exsecretària de la mesa del Parlament, Anna Simó / Twitter: Jordi Turull