Plataforma per la Llengua ha recollit en un informe coordinat per Escola Valenciana, 150 vulneracions lingüístiques viscudes durant el 2024, que recull la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, vivint en què se'ls insta, sota burles de demanar "parlar en cristià", i fins i tot amenaces de trucar a la policia per adreçar-se en valencià.

El text també deixa constància de nombroses vulneracions per part de les administracions públiques, per part d'ajuntaments, departaments, conselleries, centres de salut, comissàries, i altres organismes socials i culturals, que no respecten l’atenció en valencià o que no tenen en compte la llengua cooficial en portals web, xarxes socials o cartelleria. 

L'entitat destaca com a casos flagrants el del centre de salut a Antella, on un metge es va negar a atendre un pacient en valencià amb l'argument que era "de fora", i la discriminació a la piscina municipal de València, on una família va ser expulsada per parlar valencià. Malgrat estar a l’empara de la llei vigent  i que l’entitat atribueix al “supremacisme castellà” que impera en empreses i institucions.

Multitud de discriminacions en bars i restaurants

El document recull multitud de casos d’empreses privades, que es neguen a atendre els clients quan s’adrecen en valencià, especialment en el sector de la restauració. L’informe assenyala fins a vuit establiments que no han respectat el dret d’atendre els clients en valencià i que han demanat als consumidors que s’adrecessin als treballadors en castellà.

El text enumera diversos exemples, com un gastrobar de Xàbia en què la cambrera i propietària va fer fora una clienta per no dirigir-se en castellà. També recull una fonda on el cambrer va demanar als clients que li “parlin en cristià”, i deixant-los sense atendre en continuar parlant en valencià.
Al marge d'aquests dos casos, també es menciona un negoci italià a València, on el cambrer "va amenaçar al client amb trucar a la Policia" si continuava parlant en valencià després de demanar un cafè amb llet i un croissant, no sense abans denegar-li el full de reclamacions "perquè no havia consumit res", segons cita el document recopilatori de denúncies per vulneració lingüística.

Plataforma enumera diversos casos més en bars i cafeteries de localitats com Quart de Poblet i el Port de Sagunt, així com a l'estació d'autobusos de València i també en un conegut restaurant situat al centre de la ciutat, on un usuari va demanar el full de reclamacions, que davant la negativa de l'establiment a donar-l'hi, va decidir trucar a la Policia Nacional, tot i això, es va tancar en banda.

Víctimes del "supremacisme castellà"

Plataforma per la Llengua critica que les discriminacions lingüístiques “no són casos aïllats ni, principalment, el fruit de caràcters particulars”, sinó que responen a una situació de discriminació estructural, en què el nacionalisme espanyol, és la ideologia hegemònica a l'Estat, que s'ha caracteritzat tradicionalment pel “supremacisme castellà”.
"S’identifica els trets culturals castellans, i molt particularment la llengua, com a comuns de tot l'Estat, mentre que relega els dels altres grups autòctons a la categoria de regionals o particulars", argumenta l’entitat.

Recorden que a més, “la ideologia supremacista castellana” també influeix en l’ús del valencià tots els treballadors públics.
“Han de garantir el dret dels ciutadans d'expressar-se en aquest idioma, però molts no ho fan perquè comparteixen la visió del nacionalisme espanyol que el valencià és una llengua inferior, que no serveix per als usos oficials, i que, en qualsevol cas, els valencianoparlants tenen l'obligació d'adaptar-se lingüísticament als castellanoparlants”, conclou l’informe.