El Tribunal Suprem ha sol·licitat avui l'informe sobre els indults per als presos polítics a l'Advocacia de l'Estat, segons una diligència d'ordenació de la lletrada de l'Administració de Justícia de causes especials.

D'altra banda, el tribunal d'aquesta causa ha rebutjat, en una providència, incorporar a l'expedient d'aquests indults l'informe presentat per l'acció popular en aquesta causa. El Suprem al·lega que l'article 24 de la llei d'indult no preveu el dictamen de l'acció popular, ja que limita la petició d'informe al ministeri fiscal i a la part perjudicada pel delicte, en aquest cas, l'Advocacia de l'Estat, que va ser acusació particular.

La sala, després de recollir la informació penitenciària respecte dels dotze condemnats, nou d'ells a la presó, disposa ja de l'informe de la Fiscalia, que s'oposa a la concessió de la mesura de gràcia a causa de la gravetat dels fets i perquè considera que no existeixen raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin l'aplicació.

Després d'analitzar els arguments de les dues acusacions que van exercir en el judici, la sala emetrà el seu propi informe, si bé cap d'aquests informes no és vinculant per al govern espanyol, que és qui ha de decidir sobre l'aplicació dels indults sol·licitats.

Les peticions d'indult

Es van presentar almenys set peticions d'indult a favor del líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Turull, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó; els Jordis —Jordi Cuixart i Jordi Sànchez—; i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Algunes de les peticions es refereixen a tots els condemnats i altres només a alguns, que s'inclouen a l'expedient que va ser remès al ministeri públic i que ara estudiaran els Serveis Jurídics de l'Estat

La petició d'indult per a Junqueras —condemnat a 13 anys per sedició i malversació de cabals públics— va ser presentada per diversos interns de la presó de Lledoners on compleix la pena, el jurista Francesc Jufesa, el president del partit Justícia Econòmica i Social (JES) Sergio Querol i un altre particular, Juan Andrés Arnáiz Cabezas, que demanaven l'indult total o bé parcial, mitjançant la reducció de la pena de presó imposada o la substitució d'aquesta per pena d'inhabilitació.

Segons el parer dels fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, la suposada desproporció de les penes imposades en relació al delicte comès pels dotze condemnats, que és el que s'al·lega en les peticions d'indult, "no té cap fonament jurídic".