El masclisme és a totes bandes, també a l'exèrcit espanyol. El Tribunal Suprem ha condemnat a cinc sergents per assetjar una companya, també sergenta, a la qual li anaven darrere insultant-la: "Chihuahua", "gandula", "minion", "rata" o "home frustrat en cos de dona". L'alt tribunal els ha imposat un any de presó cadascun, amb una suspensió de feina durant aquest temps i l'obligació d'indemnitzar la víctima amb 15.000 euros per danys morals.
Originalment, un tribunal militar de les illes Canàries els havia absolt, però el TS ha considerat que la conducta dels cinc sergents és "greu". Tot, arran d'un recurs presentat per la fiscalia i l'acusació popular, que han rebut la raó: el Suprem ha argumentat que en el cas es donen tots i cadascun dels elements de l'assetjament laboral i professional.
Broma, vexació i menyspreu
Els fets van ocórrer entre els anys 2015 i 2016, quan tant la víctima com els condemnats estaven destinats a la unitat RACA-93 de l'Exèrcit de Terra a Tenerife. Allà, la sergent "va rebre notícies sobre comentaris de broma, vexació i menyspreu", segons els fets provats de la sentència. La víctima va estar de baixa i es va reincorporar uns dies abans de canviar de destí. Aleshores, les autoritats li van prendre declaració com a testimoni mentre treballaven en un altre cas i van decidir investigar els fets.
Així es va descobrir que els condemnats "qüestionaven la preparació i professionalitat" de la víctima, tot "generalitzant un ambient de crítica i burla reiterada referent a la seva persona" que va allargar-se durant tot el temps que ella va estar destinada allà. Quelcom que esdevé "assetjament reiterat", segons el Suprem.
La passivitat de l'exèrcit
L'alt tribunal també ha considerat que "el comportament dels acusats amb la seva companya atempta contra els principis més elementals que constitueixen regles essencials i definitòries del comportament d'un militar i van erradicar una relació normal de convivència". "Determinades conductes realitzades a la vida civil poden qualificar-se com a intranscendents penalment, mentre que els mateixos fets en l'àmbit castrense exigeixen una resposta punitiva de més gravetat, tenint en compte els principis que regeixen en l'àmbit de les Forces Armades i la Guàrdia Civil", ha afegit.
Finalment, el Suprem s'ha sorprès de la "passivitat dels comandaments de la unitat davant de la situació". Uns comandaments que "no van corregir el que passava, i ni tan sols se'n van assabentar", tot i que ho sabia "fins i tot la tropa". De fet, ha advertit que la sanció a aquesta mena de conductes no pot ser un avís disciplinari, perquè són molt greus.