Semblava que la justícia espanyola ja havia donat carpetada als indults dels presos polítics, però no és així. Segons publica El Confidencial, la sala del Tribunal Suprem (TS) que s'ocupa de la revisió de la concessió dels indults per part del govern espanyol preveu revertir la seva decisió respecte als recursos que s'hi van presentar. És a dir, ara el Tribunal estudia modificar la seva decisió inicial de negar els recursos contra els indults que van presentar diversos partits i associacions. Així doncs, podrien acceptar-se els recursos, fet que no asseguren que aquests acabin amb els indults, però els torna a donar vida.
Per què el Tribunal Suprem revisa una decisió que va prendre fa mesos? La Secció de la Sala de la Sala Contenciosa Administrativa que va rebutjar en el seu moment els recursos contra els indults ha canviat. La decisió de no acceptar els recursos contra els indults es va prendre amb un estret marge de tres vots contra dos. El president, Segundo Menéndez, la ponent Ángeles Huet i el magistrat Octavio Herrero van votar a favor de negar els recursos en bloc, contra el criteri dels altres dos magistrats. Però aquest equilibri de forces en el si de la Sala ha canviat en ser substituïda Huet, per Inés Huerta, qui no comparteix el criteri de la seva predecessora. El president Menéndez, jutge obertament progressista, també abandona la sala per jubilar-se.
Segons El Confidencial, com la decisió inicial de rebutjar en bloc els recursos pels indults es va adoptar només per un vot, qualsevol diferència en el criteri intern de la Sala pot tombar aquella decisió a la fase de recurs de súplica.
Un estret marge
El passat gener, fins a set recursos presentats contra els indults dels presos polítics van quedar en paper mullat, de moment. El Tribunal Suprem va negar en bloc els recursos presentats per l'associació Convivencia Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; Vox com a partit; el PP com a partit; els diputats i exdiputats del Parlament pel PP Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, i l'associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalén. Amb tres vots en contra dels recursos i dos a favor, la decisió tancava una qüestió que duia set mesos a l'aire.
L'estret marge amb què va tirar endavant la decisió del Suprem pot ser justament el que l'acabi revertint, ara que hi ha hagut canvis dins el Tribunal. Malgrat el possible canvi en el criteri del Suprem, acceptar els recursos no assegura que aquests acabin tenint èxit, només els permet seguir avançant en el procés judicial.