La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) estudia elevar al seu Ple els recursos contra els indults parcials que va concedir el govern espanyol als presos polítics a fi d'unificar criteri, ateses les "discrepàncies" internes que hi ha a la secció encarregada de dirimir l'assumpte sobre qui està legitimat per impugnar la mesura de gràcia. Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, els recursos contra els indults del procés podrien passar així de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa al Ple d'aquesta Sala, un transvasament que sol produir-se quan hi ha necessitat d'unificar criteri, tal com matisen les mateixes fonts. En qualsevol cas, auguren que el pronunciament sobre el fons de l'assumpte podria dilatar-se fins a la tardor.
Fins ara, ha estat la Secció Cinquena l'encarregada d'estudiar aquesta bateria d'impugnacions, que inclouen les formulades per PP, Vox i Ciutadans. El mes de gener passat, els seus cinc magistrats van rebutjar --per tres vots contra dos-- els set recursos en apreciar falta de legitimació en tots ells. Llavors, els magistrats van indicar respecte als partits polítics que és "aclaparadora" la jurisprudència que declara que "no es presenta amb caràcter general" la seva legitimació activa, tret d'en aquelles actuacions "que afectin a l'esfera dels seus drets i interessos legítims", entenent que aquest no era el cas.
Tanmateix, els recurrents van intentar revertir aquesta primera negativa del TS amb recursos de reposició que finalment van ser estimats el passat 8 de juny, a excepció del presentat per l'Associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem. Els magistrats van explicar en aquesta segona ocasió que els "complexos perfils de la legitimació activa" en casos amb delictes com el de sedició, "unit a la reiterada discrepància al si de la Secció" Cinquena, evidència que no existeix la claredat i fermesa exigible a una decisió de tal calat en aquest tràmit. Així, van optar per admetre els esmentats recursos, la qual cosa implica que els estudiaran per pronunciar-se sobre el fons de la qüestió, si bé les esmentades fonts assenyalen que l'assumpte podria acabar en el Ple de la Sala Tercera precisament per aquesta disparitat de criteris a la Secció Cinquena.
Canvi de magistrats
Cal recordar que el gir es va produir després d'un canvi de composició a l'esmentada secció. Dels seus cinc integrants, dos dels tres magistrats que van votar inicialment per rebutjar els recursos contra els indults --Segon Ménendez i Ángeles Huet-- van passar a altres seccions, mentre que els dos que van advocar per admetre'ls, Fernando Román i Wenceslao Olea, es van mantenir. A la posició inicial d'aquests dos últims es va sumar Inés Huerta, mentre que els altres dos integrants --Octavio Juan Herrero i Ángel Ramón Arozamena-- van emetre un vot particular conjunt per insistir en què no veuen cap interès legítim que habiliti PP, Vox, Ciutadans i els altres recurrents a combatre per la via contenciós-administrativa aquests indults. No obstant això, les esmentades fonts subratllen que aquesta alteració en la composició de la Secció Cinquena es va deure a una qüestió prefixada que tenia a veure amb el funcionament habitual de la Sala Tercera, aclarint que no obeïa a un canvi 'ad hoc'.