“És llibertat d’expressió en un context de participació política.” Així qualifica el Tribunal Suprem (TS) les mentides que va proferir el líder del PP ara defenestrat, Pablo Casado, vers l’escola catalana i les seves respostes a les xarxes socials al secretari general de JuntsxCat, Jordi Sànchez, que va presentar una querella pels delictes d’odi i calumnies, i alternativament per injúries, contra el diputat del PP. Per això, la sala penal de l’alt tribunal espanyol refusa la querella del polític català contra Casado, el qual a Twitter   va dir que no li podia dir res perquè havia estat condemnat a 9 anys de presó “per destrossar un vehicle de la Guàrdia Civil".

En la resolució, difosa avui, la sala penal del Suprem exposa que “en el context de les crítiques públiques a persones que ocupen rellevància social es reforça la prevalença de la llibertat d’expressió respecte del dret de l’honor”, com indica que  ho recullen distintes resolucions del mateix Suprem, el qual -precisa- “admet expressions de certa agressivitat permissible en el context de l’estratègia o dialèctica pública”. I per això justifica les afirmacions de Casado en un acte  a Galícia, malgrat que desprestigiés l’escola catalana i Catalunya per extensió. El tribunal no diu res d’aquestes expressions ofensives, i només afirma, que Casado va fer unes declaracions en el marc dels “successos esdevinguts en una escola de Canet de Mar”, en paraules del magistrat ponent Vicente Magro, com si hi hagués hagut accions violentes, quan només va haver-hi manifestacions de ciutadans contra la imposició del 25% de classes en castellà per part del TSJC i ratificat pel Suprem.

 

 

Afirmacions

En la resolució, s’indica que el 17 de desembre passat Pablo Casado en un acte públic del PP, organitzat a Galicia, “va efectuar unes manifestacions en les quals, en un context de crítica al govern espanyol en matèria política d’educació, va acusar l’executiu de tolerar que a Catalunya  els alumnes no puguin escollir la llengua. I fins i tot assegurava: “El Gobierno permet que, davant un cas escandalós, com l’assenyalament d’un nen de 5 anys a Canet de Mar, demà hi hagi una manifestació amb tots els nacionalistes”. El menor, que en veritat és una nena, no va patir cap escarni, van aclarir des de la comunitat educativa i també va matisar les seves paraules la portaveu de l’Asemblea para la Escuela Bilingüe. Amb tot, la fiscalia de Barcelona investiga si podrien haver comès delictes d’odi diversos ciutadans que van piular contra la família.

El tribunal, amb el magistrat Manuel Marchena de president, fa seu el posicionament de la fiscalia que demanava l’arxivament de la querella de Jordi Sànchez. Així, el TS afirma: “La qüestió no és si el querellat ha estat condemnat a 9 anys de presó, ni si ha destrossat un cotxe de la Guàrdia Civil, que va haver-hi varis, ni si la seva actuació va ser no violenta, sinó que en el marc d’un debat sobre el tractament que a judici del querellat s’ofereix per l’executiu central i l’autonòmic català al model educatiu, i a la defensa i el tracte rebut pels pares que volen que l’educació dels seus fills també sigui parcialment en castellà, s’han fet crítiques, que es qualifiquin d’idees d’odi,  però que s’emmarquen en un debat polític entre persones amb aquesta qualitat i que afecta aspectes públics i no privats de la seva vida.”

Sànchez, a través del penalista Jordi Pina, va denunciar el líder del PP per assegurar que a l’escola catalana no es deixava parlar en castellano, i després va ampliar la querella  per unes afirmacions  de Casado a Saragossa, que pel líder de Junts vulneren el seu dret a l’honor i no es poden permetre “aquestes falsedats” en l’empara de la llibertat d’expressió. No obstant això, per l’alt tribunal espanyol, “el límit a les manifestacions protegides per la llibertat d’expressió radica únicament en el menyspreu personal, la vexació injustificada i l’insult, el que integraria la consideració del delicte d’injúria”. Res diu de la responsabilitat major que han de tenir els càrrecs públics per no difondre missatges que fomentin la discriminació, com fixa la jurisprudència europea.