“Els insistents i enèrgics retrets que es dediquen al magistrat instructor a raó d’haver acordat «immotivadament» les diligències de prova interessades en la querella semblen excessius”. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid torna a avalar la causa per la querella que va presentar la parella d’Isabel Díaz Ayuso per revelació de secrets i desestima el recurs d’apel·lació del Ministeri Fiscal i l’Advocacia de l’Estat contra les diligències obertes arran de la querella d’Alberto González Amador contra la fiscal cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i el fiscal Julián Salto. La Sala Civil i Penal esgrimeix que les peticions de la Fiscalia d’arxivament i inhibició, “al·ludint a una irrellevància penal dels fets denunciats”, són “extemporànies i prematures alhora i, en tot cas, improcedents”. Defensen que el magistrat instructor “es va ajustar a la decisió”, “va procedir a obrir diligències prèvies” i va acordar la pràctica de les sol·licitades en la querella per “estimar-les oportunes i pertinents, sense ser precisa una motivació més gran”. A més, els jutges afirmen que la decisió del tribunal va ser “rigorosa i prou motivada” sobre la “necessitat d’impulsar una oportuna i ineludible investigació”.
També apunten que el retret al fet que la investigació s’adreci exclusivament als membres del Ministeri Fiscal i “no cap a altres persones que hagin pogut tenir algun tipus d’intervenció en aquests fets” és “desencertat i desproporcionat”. Argumenten que, en aquest “primer i embrionari acte”, el magistrat es va limitar a “notificar personalment als investigats querellats la incoació de les diligències” i deixen clar que no podria “dirigir la investigació davant cap altra persona”, a la qual “no es fa cap menció o indicació en la querella admesa”.
“Caldrà aclarir si la revelació dels correus electrònics va ser efectuada per membres del Ministeri Fiscal”
Així mateix, el TSJ de Madrid esgrimeix que, a través de la “necessària investigació acordada”, caldrà “aclarir” si la “revelació del contingut dels correus electrònics a diversos mitjans de comunicació, abans de la publicació de la nota de premsa per la Fiscalia Provincial de Madrid, va ser, o no, efectuada per un o diversos membres del Ministeri Fiscal”. Per tant, en el “punt de sortida de la instrucció”, el moment al qual es troba la causa, considera que “no té sentit” afirmar constantment, per part de la Fiscalia, la “inexistència d’indici o prova material” al respecte.
A més, sostenen que és “desproporcionat” retreure al querellant conèixer i aportar “totes les dades i elements necessaris per garantir tota la certesa i exactitud en dirigir la seva denúncia contra persones concretes” i en relació amb les “qüestions que tenen rellevància nuclear amb l’objecte de la investigació”. “No és admissible la taxativa afirmació que no existeix cap indici o prova material que la «filtració» dels correus electrònics fos realitzada des de l’àmbit de la Fiscalia, que es vincula amb la immediata especulació que «més aviat sembla que es va fer des de l’entorn de la defensa»”, conclouen.
“No s’entreveu cap indici d’investigació prospectiva”
En el seu recurs, la Fiscalia també considerava que la investigació és “prospectiva” i està “basada en meres sospites que no assoleixen ni la categoria d’indicis”. El TSJ de Madrid ho desmenteix categòricament i argüeix que el Ministeri Fiscal afirma “erràticament i injustament” que la investigació s’ha impulsat de “forma parcial” mitjançant una “prospectiva investigació basada en sospites”. A més, descarta que els “elements i dades expressades en la querella” puguin “ser considerats meres sospites” com “reiteradament” sosté la Fiscalia. Els esmentats elements “van portar a adoptar a la Sala Civil i Penal la necessària i irrevocable decisió d’obrir la present causa”. “Insistim que no s’entreveu cap indici d’investigació prospectiva”, afegeix.
La interlocutòria afegeix dards enverinats dirigits a la Fiscalia. I arriba a acusar el Ministeri Públic d’estar actuant com a advocat de la defensa: retreu la seva insistència a afirmar que els indicis que van donar lloc a la causa són “meres sospites” i ubica aquest “afany” en “l’àmbit de la representació i defensa dels querellats i no al paper de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, encomanat al Ministeri Públic”. També demana independència a la Fiscalia: “El requisit d’independència inherent a la investigació efectiva no s’esgota als òrgans judicials, sinó que es proclama també respecte del Ministeri Fiscal. En aquells casos en els quals l’objecte de la investigació sigui una actuació duta a terme presumptament per agents de l’Estat, ha d’assegurar-se una total independència dels encarregats de dur a terme la investigació respecte de les persones encausades”.