Cop de porta per unanimitat a la querella de Pedro Sánchez contra el jutge Juan Carlos Peinado. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha decidit inadmetre-la i descarta que hi hagi prevaricació del magistrat que està investigant la seva dona, Begoña Gómez, quan va citar a declarar el president del govern espanyol com a testimoni. D’aquesta manera, la Sala s’oposa al criteri de la Fiscalia, que era partidària d’admetre-la a tràmit. La decisió no és ferma, però només dona lloc a un recurs de súplica davant la mateixa sala. En la querella, l’Advocacia de l’Estat denunciava que prendre declaració a Sánchez presencialment a la Moncloa “contradiu la normativa” i “despulla de garanties la presidència del govern espanyol”. Al·ludia al fet que la declaració no fos per escrit com preveu la Llei d’Enjudiciament Criminal i com havia demanat Sánchez: la norma contempla que el president espanyol pugui “informar per escrit sobre els fets que tinguin coneixement per raó del seu càrrec” i Sánchez defensava que era “notori” que la seva compareixença era “indiscernible” de la seva condició de president del govern espanyol. Ara bé, el TSJM argumenta que Juan Carlos Peinado “no va voler interrogar-lo” pels seus actes “com a institució”, sinó que va voler interrogar el “marit de la querellada pel que hagués pogut conèixer en aquest pla personal”. “La citació com a testimoni es va fer clarament per actes no derivats de l’exercici de les funcions de president del govern espanyol”, afegeix el TSJM. I rebla: “La presa de declaració té com a finalitat conèixer fets coneguts com a marit de la investigada”.
Les conclusions de la providència, de 25 pàgines, són molt dures amb la querella de l’Advocacia de l’Estat: critica el “caràcter especulatiu” en el qual es basa la querella i el “prejudici que la destil·la”, reprova que “no té prou desenvolupament, encara que sigui a manera indiciària, de quin ha estat el perjudici infringit” al govern espanyol i censura que, com que no se saben les preguntes que se li haurien fet a Sánchez (donat que es va acollir al seu dret de no declarar) atribuir a Peinado un “mòbil espuri i prevaricador” queda en el terreny de “l’especulació”. A més, retreu al líder socialista que “ningú té dret a la incoació i el seguiment d’un procés penal sobre pressupostos infundats”, considera que la querella “obeeix a l’intent de tergiversar la finalitat lícita” de “perseguir conductes improcedents” dels jutges i afegeix que la “utilització” de l’Advocacia de l’Estat per a la formulació d’una querella com aquesta és “extravagant”.
La condició de president del govern espanyol de Pedro Sánchez és “indiscernible” de la seva persona?
El TSJM subratlla que la providència de Juan Carlos Peinado establia “expressament” que la declaració de Sánchez tindria per objecte “fets que hagués pogut tenir coneixement per la seva condició de marit de la investigada”. Per tant, la Sala considera que “no es vulnera de manera arbitrària i sense raó comprensible la norma aplicable” i “no es pot titllar de prevaricadora” la seva actuació. “Al contrari, s’ajusta a la previsió normativa”, conclou. Així doncs, la Sala no reconeix la “indiscernible condició del testimoni com a persona i com a president del govern espanyol”, que és l’argument que adduïa Pedro Sánchez per declarar per escrit.
“Si bé en termes conceptuals, no hi ha dubte que és president del govern espanyol les 24 hores de tots els dies que duri el seu mandat, la qual cosa implica la seva plena disponibilitat per al càrrec, no ofereix dubtes que també, com a persona, té altres facetes que li són indiscernibles: com a marit, com a pare, com a ciutadà o com a individu”, argumenta la interlocutòria. I afegeix que “totes aquestes condicions no impedeixen discriminar que arribi al coneixement de fets o circumstàncies per una o una altra de les esmentades facetes”. Per aquest motiu, no accepta l’afirmació, “gairebé tautològica” de l’Advocacia de l’Estat, que la “indiscernibilitat de la condició de president” determini que només pot ser citat a declarar com a testimoni per escrit.
Una “mera especulació sense cap base probatòria”
El TSJM qüestiona altres dels arguments de la querella. Especifica que les resolucions que per a Sánchez “recullen la conducta presumptament prevaricadora” són les providències del 19 i del 26 de juliol, relatives a la citació del president del govern espanyol com a testimoni. Tanmateix, la sala avisa que “inexplicablement” l’Advocacia de l’Estat “només adverteix de passada una cosa tan substancial com que la segona providència no va ser dictada” per Peinado, sinó pel magistrat que el substituïa, Carlos Valle i Muñoz-Torrero, que va confirmar la primera. Per tant, “difícilment podrà deduir-se del dictat d’aquesta segona providència cap responsabilitat penal per al querellat”. I afegeix: “Podem pensar que es deixa entreveure una connivència entre ambdós magistrats, en ordre a dictar una resolució injusta, que ha de rebutjar-se en quedar en el pla de la mera especulació sense cap base probatòria”. Finalment, argüeix que és “especialment paradoxal” que no es presentés una querella contra el magistrat que va dictar la segona resolució.
“La gravació de la declaració d’un testimoni és una pràctica generalitzada”
El TSJ de Madrid també respon a l’ampliació de la querella que va presentar l’Advocacia de l’Estat a finals d’agost contra la decisió de Juan Carlos Peinado de traslladar a les parts una còpia dels enregistraments de vídeo de la declaració de Pedro Sánchez. El jutge va entendre que les gravacions podien “donar lloc a la formació d’inferències” i podien “portar a conclusions de caràcter objectiu”, mentre que Sánchez va argumentar que gravació es filtraria (cosa que va acabar passant) i que la decisió del jutge de compartir-la a les parts responia a una “finalitat prevaricadora” de “perjudicar-lo”. Ara, la Sala ho descarta de totes totes: “L’enregistrament de la declaració d’un testimoni és una pràctica generalitzada”, afirma. Així mateix, defensa que la gravació “no vulnera els drets de l’afectat”, sinó que és una “garantia més de la regularitat amb la qual s’ha fet l’actuació”, i apunta que traslladar-ne una còpia a les parts és “obligat”. “Portar a l’extrem de limitar aquesta pràctica pel temor de filtracions portaria a deixar sense efecte la previsió i finalitat que va acollir el legislador: donar més transparència i seguretat a les actuacions judicials”, conclou.
“De cap manera pot sostenir-se que el Poder Judicial alteri innecessàriament els altres poders”
La interlocutòria també contesta a l’Advocacia de l’Estat quan assenyalava que un dels objectius de la querella era “impedir que l’exercici del poder judicial alteri innecessàriament el discórrer i la tasca dels altres poders estatals”. La posició del TSJM és clara: és una afirmació que no es pot sostenir “de cap manera”. “Concebre com un atac innecessari a l’actuació del govern espanyol la citació en qualitat de testimoni del seu president en una causa penal manca de la més elemental justificació”, esgrimeix. I argumenta que, “si qualsevol de les actuacions del poder judicial afecta, directament o indirectament, un altre dels poders de l’Estat, aquest podrà exercir els recursos que en cada cas procedeixin a través dels mecanismes constitucionalment garantits i haurà d’acatar i complir les resolucions”.
Un magistrat demanava interrogar Pedro Sánchez per un “exercici abusiu del dret a querellar-se”
La decisió de no admetre la querella ha estat per unanimitat. Tanmateix, un dels quatre jutges que hi han participat, Jesús María Santos, ha emès un vot particular molt crític amb la querella, que considera que “pot comportar un exercici abusiu del dret a querellar-se”. Sosté que el TSJM s’hauria d’haver plantejat si l’escrit comporta, “fins i tot amb evidència clamorosa”, un “reiterat exercici abusiu de l’acció penal, amb contravenció de la bona fe processal” i assenyala que, com que Pedro Sánchez va estar assistit per l’Advocacia General de l’Estat “no podia deixar de conèixer la desraó de la querella” i el “caràcter exorbitant i contrari a la bona fe processal amb el qual estava exercitant l’acció penal”. Per aquest motiu, va suggerir “obrir una peça separada” i citar Pedro Sánchez per determinar si la querella implicava un delicte d’abús de dret o mala fe processal.
La Fiscalia estava a favor d’admetre a tràmit la querella
Lluny dels raonaments del TSJ de Madrid, la Fiscalia Provincial de Madrid va avalar fa poc més d’un mes la querella i va demanar que s’admetés a tràmit. El fiscal va considerar que el que argumentava l’Advocacia General de l’Estat és “suficient” perquè “no es pugui descartar a priori que els fets descrits revesteixin naturalesa penal”. El Ministeri Públic esgrimia que la resolució de Juan Carlos Peinado citant a declarar Pedro Sánchez com a testimoni podia qualificar-se com a “arbitrària o injusta” i assenyalava que, per aquest motiu, s’havia d’admetre la querella per tal que fos el curs de la instrucció la que “aclarís la naturalesa d’aquests fets, així com de les seves circumstàncies objectives i personals”.