Tercer cop de porta del Tribunal Superior de Justícia de Madrid a investigar el jutge Juan Carlos Peinado. Després de descartar les querelles que van presentar Pedro Sánchez per prevaricació i el periodista Máximo Pradera per revelació de secrets, la justícia madrilenya també ha inadmès la querella promoguda per Begoña Gómez contra el magistrat que l’està investigant. La dona del president del govern espanyol l’acusava de prevaricació i de revelació de secrets, però el TSJM descarta que hi hagi ni tan sols motius per estudiar-ho. En aquest cas, a diferència del que va passar amb la que va registrar l’Advocacia de l’Estat, la Fiscalia s’havia oposat a la seva admissió a tràmit.
Per rebutjar la querella, la sala argumenta que dins de la “relació de resolucions dictades en la instrucció” que Begoña Gómez considera que són “injustes”, algunes “no són competència” de Juan Carlos Peinado, d’altres “no han merescut la formulació de l’oportú recurs” i, entre les que sí que han estat recorregudes, “algunes han estat confirmades per l’òrgan objectivament competent per fer-ho” i altres han estat revocades, per la qual cosa el procediment “s’ha reconduït en termes no lesius” per als seus drets. Pel que fa a les “poques resolucions” que va revocar l’Audiència Provincial, el TSJM “no aprecia l’injust allunyament de la norma que al·lega” Begoña Gómez.
“Majoritàriament, es tracta de resolucions que, o no tenen efectes rellevants en la causa, no aporten cap contingut substantiu a la investigació o, en fi, no han pertorbat els drets processals de la querellada, pertorbació que és essencial per considerar l’existència de prevaricació”, esgrimeix la providència, de 42 pàgines. “No es produeix un apartament de la interpretació lògica de l’ordenament que sigui de tal entitat que permeti concloure que l’aplicació del dret i la mateixa resolució siguin arbitraris”, conclou.
Begoña Gómez denunciava una instrucció “perversa, prospectiva, inusual i erràtica”
En la querella, la defensa de Begoña Gómez catalogava la instrucció de Peinado de “perversa, prospectiva, inusual i erràtica”, considerava que és una “causa general” contra ella i recriminava al jutge que pretenia “investigar tota la vida” de la dona de Pedro Sánchez per “intentar determinar si en la seva conducta ha comès algun delicte, cosa que està expressament prohibida pel nostre ordenament jurídic”. L’acusava, doncs, de dur a terme una investigació prospectiva, malgrat que fa unes setmanes l’Audiència de Madrid va descartar que fos així. Els magistrats, que van avalar la causa posant-hi límits, van sostenir que “prospectiva és la investigació que s’inicia de manera indeterminada a la recerca de possibles conductes delictives sense una mínima concreció i sospites fundades”, però no aquella que, “partint d’una conducta racionalment sospitosa (exercici d’influència o promesa d’exercici per condicionar la presa de decisions públiques a canvi d’avantatges indeguts), comença una àmplia indagació que permeti conèixer amb detalls totes aquelles circumstàncies que pugui influir i determinar-ne la qualificació”.
La querella retreia a Juan Carlos Peinado decisions “no justificades, mancades de cap motivació i contradictòries”
La querella lamentava que Juan Carlos Peinado ha adoptat “decisions judicials arbitràries i manifestament injustes” durant el procediment a través de “resolucions judicials o adopció de decisions comunicades de manera verbal”, cosa que podria suposar la comissió d’un delicte continuat de prevaricació. D’aquesta manera, l’advocat de Begoña Gómez, Antonio Camacho, reprovava que el magistrat hagués fet una “aplicació del dret incomprensible”, hagués “forçat les normes aplicables”, hagués adoptat “decisions no justificades, mancades de cap motivació i contradictòries” i hagués dictat resolucions “manifestament injustes, injustificades i sense empara legal, conculcant les normes processals i causant greu perjudici” de Begoña Gómez. “Si bé en aquest moment no podem determinar si aquestes decisions tenen la finalitat premeditada de buscar un impacte polític i social, o si només obeeixen a un desmesurat afany de protagonisme mediàtic, la veritat és que hi ha indicis evidents que són adoptades de manera arbitrària i injusta”, reblava la querella.
Sobre la revelació de secrets, apuntava que durant el procés hi ha hagut una “filtració constant dels documents i actuacions del procés judicial, que, si no secretes, són reservades”, una difusió que s’ha realitzat en “greu perjudici del dret de defensa i indefensió” de Begoña Gómez. La seva defensa al·legava que les actuacions processals declarades secretes es van revelar a Vox, al Moviment de Regeneració Política d’Espanya i a Manos Limpias, cosa que va donar lloc que fossin publicades per diferents mitjans de comunicació.
La Fiscalia va reprovar que la querella es basava en “meres apreciacions subjectives”
Per la seva banda, la Fiscalia, contrària a admetre la querella, va considerar que alguns dels extrems que contenia (com acusar Juan Carlos Peinado de buscar un impacte polític i social o un desmesurat afany de protagonisme) eren “meres apreciacions subjectives de part interessada òrfenes de suport fàctic concret”. “Amb els indicis i arguments jurídics que s’aporten, no es donen els pressupostos legals exigits per a la seva admissió a tràmit”, concloïa. La fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, sí que va reconèixer que la instrucció del jutge és “inusual”, malgrat que també assenyalava que, a poc a poc, ha anat resolent els recursos de totes les parts.