El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha esmenat l'Audiència de Barcelona i ha absolt el tarragoní David Solé del delicte de desordres públics pel qual se'l va condemnar a un any i tres mesos de presó en el marc dels aldarulls que van tenir lloc el 15 d'octubre del 2019 a Barcelona després de la sentència de l'1-O. A la mateixa sentència l'Audiència l'absolia dels delictes d'atemptat contra agent de l'autoritat i de danys. Solé va estar un mes en presó preventiva al centre penitenciari de la Roca del Vallès pels fet pels quals ara se l'exonera. El jove va ser detingut al costat de tres nois més a la capital catalana.

La sentència de l'Audiència de Barcelona considerava provat que Solé va moure contenidors cap al mig del carrer per formar una barricada i que es va amagar rere un vehicle amb mitja llamborda amb intenció de llançar-la contra els Mossos d'Esquadra. En canvi, no es va considerar provat que fos ell el qui va llençar una llamborda contra una furgoneta dels Mossos, un impacte que va abonyegar el vehicle. Ara, la sentència del TSJC no accepta el que allà es declarava provat i ho substitueix per un relat alternatiu segons el qual no ha quedat acreditat que Solé formés part del grup que va moure els contenidors ni que es trobés a l'indret on va tenir lloc aquest fet concret.

El text coincideix, en canvi, amb el que ja establia la sentència anterior, que no considerava provat que fos ell el qui va llençar la llamborda a la furgoneta dels Mossos. Als fonaments de dret, la sentència posa en dubte el testimoni del mosso que va reconèixer Solé i, per tot plegat, decideix estimar el recurs de la defensa del jove i absoldre'l del delicte de desordres públics. La sentència pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

La detenció

Solé va ser detingut el 15 d'octubre de 2019 juntament amb altres tres nois a Barcelona. L'endemà el jutjat 20 de Barcelona en va dictar l'ingrés provisional a presó sense fiança pels suposats delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i danys. El 23 d'octubre el jutjat d'instrucció va desestimar el recurs de reforma presentat, però l'Audiència va donar la raó a la defensa en apel·lació. La sala considerava suficients els indicis de participació de Solé en els fets de què se l'acusa "a la vista del contingut de l'atestat i de la identificació duta a terme per algun dels policies actuants". Pel què fa a la tipificació delictiva, l'Audiència apuntava que "indiciàriament sembla acreditat" que l'actuació del jove encaixaria amb un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat agreujat, perquè hauria fet ús d'instrument perillós. Els magistrats recorden que, si això es demostrés, comportaria una pena de fins quatre anys i mig de presó. Afegien, també, que els desordres públics agreujats preveuen penes de fins a sis anys, sense perjudici de la relació concursal que es pogués establir entre ambdós delictes en un eventual judici.