Cop de porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El tribunal de l'1-O -format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos i Fernando Lacaba- han rebutjat la seva recusació presentada pel diputat republicà Josep Maria Jové en assegurar que el tribunal va perdre la seva imparcialitat en la seva resolució del juliol passat de no aplicar-li l'amnistia. A més, el tribunal va acordar de consultar al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la legalitat d'aquesta norma de l'oblit penal.
"La cadena successiva de recusacions prèvies igualment infundades, constitueix en realitat un manifest abús de dret i un frau processal dirigit, una vegada més, a remoure al tribunal predeterminat per al judici, la qual cosa ha de merèixer el seu rebuig", afirmen els tres magistrats, en una resolució comunicada aquest dijous pel gabinet de premsa del TSJC.
El TJUE registra la segona consulta sobre l'amnistia
Precisament, el TJUE ha informat, aquest dimarts, que ha registrat la consulta feta pel TSJC en la causa de Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, sobre si la malversació de l'1-O es pot amnistiar o vulnera el dret de la Unió. La causa de l'1-O té el número C-587/24 en la prejudicial europea, i quan el TJUE respongui els dubtes de l'alt tribunal català, aquest haurà de decidir si jutja els tres excàrrecs d'ERC o els aplica l'amnistia, com demanen les seves defenses, a més de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.
El cas de Jové i Salvadó, acusats de malversació l'1-O, és la segona consulta que arriba al tribunal de Luxemburg sobre la llei d'amnistia del procés. La primera ha estat la del Tribunal de Comptes sobre la despesa de l'1-O i promoció de Catalunya a l'exterior, que afecta els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més d'una trentena d'excàrrecs. N'hi haurà més.
"Expressions que denoten falta d'imparcialitat"
El tribunal exposa que la recusació presentada per la defensa de Jové -exercida pels advocats Andreu van den Eynde i Ramon Setó- se sustenta en l’atribució als tres magistrats “d'un interès directe o indirecte en la causa” de l’1-O per les afirmacions que van realitzar en la resolució del 30 de juliol passat, on expressaven els seus “dubtes sobre la constitucionalitat i l'adequació a l'ordenament europeu de la Llei orgànica 1/2024”.
Els penalistes d'ERC sostenen que els magistrats han usat "arguments i inclòs expressions que denoten una falta de la neutralitat i imparcialitat imprescindibles per a la funció d'enjudiciament". Hi destaquen les referències a la “situació d'impunitat”, que el TSJC expressa davant l'aplicació de la llei d'amnistia, o a la “greu afectació als interessos financers de la Unió Europea”.
Això no obstant, el TSJC contesta que la llei li permet expressar aquests dubtes i la seva consulta. Els tres magistrats hi conclouen: “En les actuacions als quals s'al·ludeix no entrem a examinar ni ens pronunciem en cap moment o passatge sobre la culpabilitat o la innocència de les persones acusades, ni sobre la realització dels fets o la comissió dels delictes pels quals són acusades.”
Per això, no accepten la seva recusació i manifesten que hi ha un “abús del dret” per part de la defensa de l’actual president de grup parlamentari d’ERC i que el 2017 era secretari general del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda, que encapçalava Oriol Junqueras.