El diputat de la CUP al Parlament i membre de la mesa de la cambra Pau Juvillà serà finalment jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència. El jutjat d'instrucció número 3 de Lleida li va remetre la causa en convertir-se en aforat i ara el TSJC s'ha declarat competent per jutjar-lo i ha desestimat la sol·licitud de nul·litat presentada per la defensa.

Només uns dies després que el TSJC hagi arxivat el cas d'una altra diputada de la CUP, Laia Estrada, l'alt tribunal agafa les regnes per portar al banc dels acusats el primer membre de la Mesa que la CUP té al Parlament. 

La causa es va obrir per no retirar els llaços grocs que el partit tenia penjats a les finestres del seu despatx a l'Ajuntament de Lleida i que es va negar a treure després que Cs ho denunciés a la Junta Electoral durant la campanya de les municipals del 2019. La fiscalia li demana 8 mesos d'inhabilitació i 4 mesos de multa.

El TSJC ha declarat la seva competència per jutjar Juvillà, desestima la seva sol·licitud de nul·litat de l'exposició raonada així com la declaració d’incompetència per l'enjudiciament de la Sala Civil i Penal i nomena ja l'instructor que tancarà el procés fins a arribar al judici, el magistrat Fernando Lacaba Sánchez, que actuarà de ponent en tot el procés previ al judici.

 

 

El regidor cupaire va comparèixer el maig del 2019 als jutjats de Lleida després de ser citat a declarar per un suposat delicte de desobediència. La fiscalia s'hi va querellar per la denúncia interposada per Ciutadans a la Junta Electoral de Zona (JEZ) per no retirar els llaços grocs. Un centenar de persones el va rebre a les portes del Canyeret per donar-li suport i Juvillà va entrar amb la intenció de respondre tot el que se li preguntés perquè remarcava que no s'havia "d'amagar de res" i no es faria "enrere''.

La seva defensa sempre ha recordat que es tracta d'una causa ideològica. Cal recordar que en comptes de requerir a l'Administració pels llaços grocs es va requerir a un partit i és per això que van fer prevaldre el ''dret fonamental de la llibertat ideològica''. Juvillà va rebre el suport de Junts per Catalunya, Esquerra i el Comú de Lleida, així com entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.