El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit ajornar al 18 de novembre el judici al president de la Generalitat, Quim Torra, previst per a la setmana vinent. Per mitjà d'una diligència s'ha posat una nova data per al judici per desobediència per no retirar llaços grocs durant l'última campanya electoral.
El TSJC apunta que l'ajornament s'ha fet perquè no ha tingut temps per resoldre les recusacions plantejades per Torra contra dos dels tres magistrats i el jutge d'instrucció.
Per tant, la decisió del tribunal no tindria relació amb la decisió del president Torra de no acudir a la vista oral per la coincidència amb el debat de política general que celebrarà el Parlament el dimecres i dijous vinent, dates coincidents amb les fixades per al judici -malgrat que llavors ja s'havia convocat el ple- i que ara han estat posposades.
La nova data situa la vista amb tota probabilitat després de conèixer-se la sentència del Tribunal Suprem en el judici contra la cúpula independentista catalana i també un cop passades les eleccions espanyoles del 10 de novembre.
Recusacions en cadena
La defensa del president de la Generalitat ha presentat en les últimes setmanes la recusació del president del tribunal, Jesús Barrientos, per considerar-imparcial, i també dels magistrats Mercedes Armes i Carlos Ramos.
En tot cas, el president de la Generalitat va expressar fa uns dies la possibilitat de no presentar-se a la vista oral donada la coincidència amb un dels debats més importants del Parlament, cosa perfectament legal ja que la Llei d'enjudiciament criminal preveu que el judici es celebri malgrat l'absència de l'acusat si s'enfronta, com és el cas, a menys de dos anys de presó. Torra s'enfronta a una petició de condemna de la Fiscalia de 20 mesos d'inhabilitació.
L’advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha recordat en diverses ocasions que el motiu de les recusacions ve de la controvèrsia que sempre hi ha hagut amb els nomenaments d'origen polític, i ha remarcat que el mateix Barrientos, president del TSJC, va manifestar la seva desconfiança respecte a aquest tipus de nomenaments, apostant per buscar un altre mètode de designació que no estigui polititzat. "Volem imaginar que els desitjos i promeses de Barrientos són també d'aplicació a Torra", va afirmar la defensa, que remarca que el president té una sèrie de drets "per molt que se'l vulgui apartar del seu càrrec".