Per primer cop, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat dos projectes lingüístics escolars perquè només tenien com a llengua vehicular el català. Així doncs, ha considerat que incomplien la recent legislació educativa aprovada en el Congrés dels Diputats, popularment coneguda com a llei Celáa, que contempla que el 25% del programa es faci en espanyol.
Al detall, les querelles les van interposar uns pares d'un centre educatiu de la ciutat de Barcelona i un altre d'Abrera (Barcelona) assessorats jurídicament per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). En els dos casos, la sala contenciosa-administrativa (secció cinquena) ha resolt per unanimitat, però ara els afectats poden presentar recursos de cassació.
L'entrada del TSJC / Europa Press
Canviar tots els projectes lingüístics
"Tenen una transcendència històrica, en la mesura que obligaran a canviar tots els projectes lingüístics dels centres educatius públics de Catalunya que en un 95% dels casos només estableixen que el català és la llengua vehicular d'ensenyament", ha valorat AEB, segons unes declaracions que recull el diari ABC.
A més, segons aquesta entitat, les sentències posen de palès, per primera vegada, la repercussió de la Lomloe amb relació a l'ensenyament de les llengües oficials. "No canvia la situació anterior perquè la disposició addicional 38, tal com preveia la Lomce, es limitava a recollir la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i, per tant, el caràcter de llengua vehicular del castellà en el model educatiu català deriva directament de la Constitució espanyola", han indicat des d'aquesta entitat.
A més, aquest tribunal valora en les sentències l'obligatorietat que "les dues llengües cooficials siguin reconegudes pels poders públics competents com vehiculars", per la qual cosa la Lomloe no pot modificar la Carta Magna. "En altres paraules, l'obligatorietat que el castellà sigui llengua vehicular en l'ensenyament deriva directament de la Constitució, per aquest motiu la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l'estatus del castellà com a llengua vehicular", s'especifica en la sentència.
D'altra banda, aquest dilluns el PP i UPN han presentat un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra aquesta legislació.
Reaccions a la sentència
Un dels primers a reaccionar a les xarxes socials ha estat el president Carles Puigdemont, que ha criticat que ERC pactés aquesta legislació amb el govern espanyol de coalició de PSOE i Unidas Podemos alhora que recorda que la seva formació havia alertat que la normativa no protegia la immersió lingüística, tal com havien defensat els republicans.
"En dol molt que no s’haguessin atès els advertiments. El pactisme màgic té aquestes coses. Et penses que tens un acord que blinda la immersió lingüística, i descobreixes que t’han tornat a ensarronar. Tots hi hem caigut, en aquest miratge. Cal aprendre’n (i tenir més humilitat)", ha considerat Puigdemont a Twitter.
El president Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu / ACN
També s'han pronunciat al respecte dos membres més de JxCAT, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el secretari segon d'aquesta cambra, Jaume Alonso-Cuevillas. Es dona el cas que ambdós eren diputats en el Congrés dels Diputats i el dia que es va votar l'aprovació de la llei, que va tenir el suport d'ERC. "Ens van titllar de ser uns radicals que ens oposàvem a tot. La llei Celáa no blinda la immersió lingüística: el TSJC obliga dues escoles a fer el 25% de classes en castellà", ha assenyalat Alonso-Cuevillas al Twitter.
El líder del PSC a Catalunya, Salvador Illa, ha mostrat la seva confiança de qui un dia va ser la seva companya a l'Executiu espanyol. "Tinc molta confiança la manera que la ministra va tramitar aquesta llei", ha indicat Illa en una entrevista al programa Més 324.
Respecte a les sentències del TSJC ha remarcat que l'objectiu és que el català sigui la llengua central del sistema educatiu. "Les llengües son vehicles de comunicació i la catalana ha de ser el centre de gravetat de l’educació a Catalunya. L'objectiu és que al final del programa educatiu es domini el català, castellà i l’anglès", ha defensat.
D'altra banda, també s'ha pronunciat sobre el fet que el PP hagi recorregut aquesta normativa al TC. "La llei té prou solidesa per superar aquest tràmit", ha sentenciat.
Imatge principal: Uns alumnes en una escola en una imatge d'arxiu / ACN