A les portes del cinquè aniversari de l’1-O i amb els partits sobiranistes sense full de ruta comú, les causes judicials contra l’independentisme no s’aturen. Una d’elles és el cas Volhov, on el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va ordenar la detenció d’una desena de persones, l’octubre de 2020, per escatir si s’ha finançat el procés independentista i l'exili de forma il·legal. Dos anys després, la Guàrdia Civil no ha detallat cap operació sospitosa, sí d'algun negoci particular amb inversió pública. Això no obstant, recentment, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprovat la petició que li ha fet el jutge Aguirre de concedir-li un suport judicial durant sis mesos davant l’impuls que ha programat de la macrocausa, amb el número de diligències prèvies 111/2016, que va iniciar fa sis anys amb detencions i escorcolls a la Diputació de Barcelona, on la Guàrdia Civil va indicar que entitats afins a CiU rebien subvencions no prou justificades en l’àmbit del tercer sector. Aquesta causa va derivar en el cas Volhov, que alhora té diferents peces. La macrocausa consta de 17 peces i 250 toms, s’informa.
En concret, el magistrat Joaquín Aguirre ha informat el TSJC que: “Per als mesos d’octubre de 2022 a abril de 2023 s'ha elaborat un calendari de declaracions que suposa el treball o utilització de dos dies a la setmana, exclusivament, per a la presa de declaracions a investigats i testimonis en les diferents peces separades” i que “atesa la importància, delicadesa i complexitat de les declaracions no és possible fixar més de quatre declaracions per dia”. Hi afegeix que la realització d'aquest calendari “fa impossible, materialment, compatibilitzar la gestió dels judicis per delictes lleus i la resta de diligències prèvies ordinàries del jutjat”, i per això sol·licita un jutge de reforç que assumeixi aquests judicis lleus i una part de tramitacions del jutjat. I la sala de govern del TSJC ha considerat adient aquest reforç davant “la complexitat en la instrucció de les diligències prèvies 111/2016”. El reforç ha de ser aprovat ara pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tot i que ja s’ha iniciat una crida a jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya. Les peticions de reforços judicials són habituals a Catalunya davant les elevades càrregues de treball, malgrat que no totes s’aproven, com és el cas de la negativa donada als jutjats del contenciós-administratiu.
De Catmon a Villa Bugatti
De la causa principal de la Diputació de Barcelona només queda una peça oberta que és la de la fundació Catmon. El seu president, Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) fins al juny del 2016, va declarar el maig passat al jutge que de la tramitació de les subvencions s’encarregava Francesc de Dalmases, actual diputat per Junts i que el TSJC ja va refusar investigar-lo per aquest afer, en ser aforat, i demanava més indicis delictius al jutge. És previst, doncs, que el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona vulgui tancar aquesta peça aviat, després dels nous interrogatoris realitzats.
Els escorcolls a Terradellas van ser l’origen del cas Volhov, ja que se li va trobar en un dels seus mòbils una conversa amb l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell i l’exdirigent de Convergència David Madí, per separat, en la qual els parlava del suport del govern rus al procés d’independència de Catalunya i dels 10.000 soldats russos. Tots dos juntament amb l’empresari Oriol Soler, Xavier Vinyals i el cap de l’oficina de Puigdemont, l’historiador Josep Lluís Alay, i altres persones van ser detinguts el 28 d’octubre de 2020, després de tenir els mòbils intervinguts durant un any. El jutge Aguirre també investigava si aquestes persones detingudes són les impulsores de Tsunami Democràtic, peça que va elevar a l'Audiència Nacional, com va exigir-li el jutge Manuel García Castellón.
Terradellas en la seva compareixença al jutjat, també va aclarir que els operadors russos els oferien un suport militar i el negoci de criptomònades un cop Catalunya fos un estat independent. La trobada del president Puigdemont amb uns empresaris russos va ser confirmada per Elsa Artadi al jutjat, que va assegurar que no sabia què volien. La declaració de Terradellas al jutjat s'haurà de repetir, ja que no van ser convocats advocats d'una part dels investigats del cas Volhov.
Per la seva part, David Madí va anar a declarar de forma voluntària al jutjat el juliol de 2021 i va desmentir qualsevol negoci irregular amb fons públic, ni tampoc cap tràfic d’influències, com apunta el jutge. La defensa de Madí sosté que en la seva tasca professional de consultoria és normal que assessori clients i s’entrevisti amb polítics. Hi afegeix que la llei catalana de transparència, en el seu article 48, l’exclou a estar inscrit en el registre de grups d’interès, com li retreu el magistrat. Madí també va assegurar que no es va creure Terradellas quan li anunciava que rebrien el suport del govern rus amb 10.000 soldats, com es desprèn a l’àudio.
A part de Catmon, una de les peces que segurament agafarà més embranzida aquesta tardor, amb citacions de declaracions, és la de la peça de Villa Bugatti. Villa Bugatti és una finca situada a Cabrera de Mar, on es fan convits, i s’havia planificat el trasllat del centre educatiu especial El Brot, fins ara situat a Sant Joan Despí. L’impulsor era el llavors president de l’entitat i exconseller d’Esquerra, Xavier Vendrell, que va iniciar alguns tràmits amb una subvenció del Govern, i el jutge vol aclarir si volia treure algun benefici personal amb la requalificació del solar. El juny passat, la subdirectora general de la Fundació “la Caixa”, Esther Planas, va declarar, com a testimoni, davant del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, ja que El Brot era un dels centres subvencionats per l’entitat. Fonts de la defensa de Vendrell van assegurar que la declaració de la directiva va ser "absolutament exculpatòria" i que no va assenyalar cap mala praxi per part de ningú, perquè es tracta d'un procediment genèric per a l'atorgament de les subvencions.
A banda de Vendrell, en la peça de Villa Bugatti també van ser detinguts l’octubre del 2020 i són investigats l’alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir (Junts), i el regidor d’Urbanisme, Enric Mir, que ERC va fer dimitir per aquests fets, perquè van descobrir-li 38.000 euros en efectiu en el seu despatx, tot i assegurar que eren diners familiars. A més, la Guàrdia Civil insisteix que l’actual conseller d’Educació, Josep González Cambray, estaria implicat en l’operació de Villa Bugatti. Segons el cos armat, González Cambray, quan era director general de centres públics hauria impulsat el projecte de Vendrell tot i saber que no complia els requisits legals. En aquesta peça també s’investiga a Pilar Contreras, llavors directora general de centres concertats i privat. Si el jutge Aguirre troba indicis contra el conseller d’Educació, haurà de derivar la seva investigació al TSJC, ja que és aforat.
El fiscal anticorrupció marxa
Un dels canvis del cas Volhov aquesta tardor és que estrenarà fiscal anticorrupció. El fiscal Fernando Maldonado ha sol·licitat el seu trasllat per exercir al País Valencià. Darrerament, el fiscal Maldonado ha estat molt crític amb el jutge Aguirre, i en alguns dels seus escrits acusava el magistrat de voler fer “investigacions prospectives”, proscrites per llei. És el cas de la investigació oberta a Josep Lluís Alay sobre un suposat negoci de gas rus amb l’empresari Alexander Dmitrenko. Aquest estiu, finalment, el jutge l'ha hagut d'arxivar per manca d’indicis delictius contra Alay, així com no trobar cap vincle d'una suposada trama russa amb el president Puigdemont, com s'havia afirmat.
