La tornada de vacances implica deures per a tothom. Una primera tasca, i urgent, de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és la de buscar magistrats per poder conformar el tribunal que ha de jutjar la mesa del Parlament presidida per Roger Torrent per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) el 2019. El 3 d’agost passat, la sala 77 del TSJC va acceptar la recusació del magistrat del TSJC Carlos Ramos, reclamada per l’exvicepresident de la mesa del Parlament i acusat, Josep Costa. Un mes abans, la mateixa sala ja va admetre la petició de Costa d’apartar el president el TSJC, Jesús Maria Barrientos, de presidir el judici contra la segona mesa sobiranista per sospita de manca d’imparcialitat. El magre llistat de magistrats que formen la sala civil i penal del TSJC i la manca de voluntaris disponibles obligarà l’alt tribunal català a fer una crida excepcional per trobar el tercer magistrat del tribunal de la mesa o, novament, canviar la data del judici. Inicialment, el judici, que ja es va ajornar un cop, està fixat que comenci el 5 d’octubre vinent.
Josep Costa, a més, va informar la primera setmana d’agost que havia presentat una denúncia al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra Jesús Maria Barrientos per suposadament “haver escollit la seva successora" en el judici que ha de jutjar Costa, el conseller republicà Roger Torrent i els exvocals de la mesa Eusebi Campdepadrós (Junts) i Adriana Delgado (ERC). Costa va mostrar a Twitter que el CGPJ havia registrat el seu recurs i que li indicava que té tres mesos per contestar-li. No obstant això, la resposta del CGPJ no és cap obstacle perquè el TSJC esculli el nou tribunal de la mesa, segons fonts del mateix tribunal. Precisament, l'alt tribunal català ha informat aquest dijous als investigats que no hi ha substituts per cobrir la baixa de Ramos.
El TSJC i Costa discrepen
El TSJC exposa que el sistema per substituir magistrats està regulat i previst amb força antelació, enfront de l'opinió de Costa. Enguany, la llista d’uns 60 jutges voluntaris per cobrir una baixa en algun òrgan col·legial a Catalunya, des de les audiències al TSJC, es va actualitzar per la sala de govern del TSJC (no per Barrientos) el 3 de maig passat. Dels 60 jutges voluntaris, només 5 s'han ofert per cobrir vacants a la sala civil i penal del TSJC.
Però com s’escull un tribunal en el TSJC? Primer de tot, s'indica que la sala civil i penal del TSJC no està pensada per realitzar tantes instruccions i judicis com ha passat en els darrers anys arran del procés independentista, ja que en l'àmbit penal la seva competència es limita a casos de polítics amb aforament. Si la sala civil i penal del TSJC és actualment formada per 9 magistrats i magistrades (incloent-hi els membres de la recent sala d’apel·lacions, que atén recursos contra sentències de les audiències provincials), la sala social i la sala del contenciós del TSJC són formades per uns 25 magistrats cada una, ja que jutgen i resolen recursos en l’àmbit de tot territori, és a dir de la comunitat autònoma.
Així, un tribunal de la sala civil i penal del TSJC (3 jutges) es forma entre els 9 magistrats que la componen. No poden formar-ne part el que hagi fet de jutge instructor (com per exemple Carlos Ramos en assumir el final de la instrucció del cas de Laura Borràs no podrà formar part del tribunal que la jutgi). També s’han de descartar els jutges que hagin resolt recursos sobre el fons de la causa. En aquest sentit, la lletrada de l'Administració de Justícia ha comunicat aquest dijous als investigats que els magistrats que han intervingut en la seva causa resolent recursos són Fernando Lacaba i Maria Jesús Manzano, i, per tant, tampoc poden integrar el tribunal. I si no es pot formar el tribunal, es fa una crida entre els voluntaris inscrits en cada curs judicial, on ara tampoc hi ha disponibles.
El tribunal inicial
Inicialment, el tribunal que havia de jutjar la segona mesa del Parlament era formada pels magistrats: Carlos Ramos, Jesús Maria Barrientos i Carlos Mir. Mir pertany a la sala d’apel·lacions civil i penal del TSJC, i la sala 77 no va acceptar la seva recusació, també presentada pels investigats, en aclarir que havia resolt un recurs de tràmit, no de fons. A mitjan juliol, el lletrat de l’Administració de Justícia va informar que per substituir Barrientos s’havia usat la llista de voluntaris i que la magistrada Marta Pesqueira Caro, titular del jutjat de Primera Instància 47 de Barcelona, serà qui substituirà Jesús Maria Barrientos.
El lletrat de l’Administració de Justícia hi afegia que en la crida feta als voluntaris de la llista del TSJC, dos magistrats (Francisco José Revuelta i José Alberto Coloma), especialitzats en l’àmbit penal, han informat que no poden completar el tribunal per la seva agenda d’assenyalaments, i que Pesqueira, especialitzada en l’àmbit civil, sí que ha indicat que té disponibilitat i que s'ha completat el tribunal amb ella. En aquesta llista hi ha un quart magistrat, José Luis Ramírez Ortiz, que recentment ha marxat de Catalunya. I la cinquena, és Maria Eugènia Alegret, que ja forma part de la sala civil i penal del TSJC.
No hi ha més voluntaris per a cobrir baixes a la sala civil i penal del TSJC, que davant l'augment del seu treball, ha optat per tenir magistrats de reforç a través de comissions de servei. Va ser el cas de la magistrada Mercedes Armas -autora de la resolució que ordenava a les forces policials parar la votació de l'1-O, mantenint la convivència ciutadana, que es va incomplir-, i de Jordi Seguí, primer instructor de la causa a la presidenta Borràs.
El sistema d’elecció dels magistrats no és cap sorpresa, insisteixen des del TSJC. Costa, però, va presentar un recurs d’alçada al CGPJ contra el nomenament de Pesqueira i, per tant, del sistema d'elecció dels magistrats del TSJC. En concret, Costa ha demanat al TSJC que li aporti la llista de substitucions voluntària vigent i l'agenda dels magistrats descartats per confirmar que s'ha usat un sistema "amb plena objectivitat".
“Apassionament” del jutge Ramos
El tribunal del TSJC que ha apartat Ramos del judici a la mesa indica en la seva resolució -del 3 d’agost passat, i per quatre vots contra dos- que la sala no ha posat "mai" en dubte el prestigi professional de Ramos, però entén que en els seus informes (on responia a la recusació feta per Costa) hi ha “un apassionament personal” i poden suscitar "en el recusant i també en part de la societat, la legítima sospita de falta d'imparcialitat" i per això, "en garantia del procés just", aparten el magistrat de la causa de manera definitiva.
Ara, caldrà veure qui substitueix Carlos Ramos per jutjar la mesa del Parlament, per haver permés el debat de dues resolucions sobiranistes i contra el rei Felip VI, ja que amb la substitució de Barrientos s’ha evidenciat que no hi ha cap jutge de la llista de voluntaris disponible pel 5, 6 i 7 d’octubre, dates en les quals s’ha fixat la celebració del judici. O es torna a ajornar el judici, com ja es va fer amb la primera data de juliol.