Nova cita als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el pròxim 1 de març, a dos quarts de deu del matí, com a investigada per l'organització de l'1-O del 2017. Aquest gener, l'alt tribunal català ja va resoldre d'acceptar la seva causa, que inicialment estava amb una trentena d’excàrrecs per haver organitzat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el 2017 al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i després a la secció 21 de l’Audiència. En assumir el càrrec de consellera, el 21 de maig del 2021, l'aforament elevava la seva investigació a l’alt tribunal català. A més, la sala va acceptar la petició de la defensa de Garriga d’acumular el seu procediment amb els també aforats i actuats diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. El tribunal precisa que serà investigada pels delictes de malversació de fons i desobediència greu al Tribunal Constitucional.
En la providència, comunicada aquest matí, la instructora de la causa, la magistrada Maria Eugènia Alegret, precisa que interrogarà la consellera Garriga en relació amb la resolució del seu processament l'abril del 2019, dictada per la magistrada del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, i que incloïa els delictes de malversació de fons públics i desobediència al TC. Garriga ja va declarar al jutjat de Barcelona. A més a més, el TSJC també dona per reproduït les resolucions de processament del llavors secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, i del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó.
Els delictes
En el cas de la consellera Garriga, la fiscalia, però, havia demanat el desembre passat que només se la jutgés pel delicte de desobediència, que no implica presó. El fiscal Pedro Ariche exposava que tot i el seu processament inicial no hi havia motius per acusar-la d'haver malversat fons. En l’escrit, el fiscal exposa que Garriga va ser processada per tres fets concrets, que han estat validats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que és la sala encarregada de jutjar la trentena de càrrecs polítics i empresaris, acusats d’organitzar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Tanmateix, en aquest procediment està l'acusació popular de Vox que podria mantenir l'acusació per malversació de fons públics.
En concret, s'imputa a Garriga: haver-hi adjudicat diversos contractes menors per executar obres en instal·lacions annexes al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); va actuar com enllaç entre Jové i Mercedes Martínez perquè Pau Furriol els deixés una nau a Bigues i Riells, on la policia va intervenir 9, 8 milions de paperetes i 5.903 sobres; el 6 de setembre de 2017 va mantenir converses amb Josué Sallent, per usar la pàgina referemdum.cat, perquè tragués la contrasenya perquè pogués accedir qui volgués, i finalment que va estar present en un acte d’unitat i compromís amb el referèndum, amb els alts càrrecs del govern, el 21 d’abril de 2017.
Pel que fa a la causa de la trentena d'excàrrecs acusats d'organitzar l'1-O la data del seu judici a l'Audiència de Barcelona s'ha paralitzat per un tema processal.