El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat per un delicte de desobediència el diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, a sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic  i a pagar una multa de 12 euros al dia durant 3 mesos (1.080 euros). El TSJC l'ha considerat culpable d'aquest delicte per haver mantingut els llaços grocs que estaven penjats del seu despatx a la Paeria de Lleida durant la campanya de les eleccions generals del 2019, quan era regidor. 

En la resolució, el tribunal —format pels magistrats Jesús M. Barrientos, Jordi Seguí i Carlos Ramos, el ponent— sosté que Juvillà “es va negar de forma reiterada i contumaç” a donar compliment als acords i requeriments fixats durant el període electoral per la Junta Electoral de Zona (JEZ), i després de la Junta Electoral Provincial (JEP). “És, indica el tribunal, en tots dos casos un mandat clar i precís, que no va merèixer cap aclariment, i els raonaments donats van ser desestimats i van ser entesos”.

El tribunal afegeix que el llavors regidor de la CUP a la Paeria “coneixia" el requeriment, encara que inicialment anés dirigit al llavors president del grup, Francesc Gabarrell, que li va traspassar el càrrec, l’abril del 2019,  paral·lelament als requeriments. Una regidora de Ciutadans (Cs) va reclamar la retirada de l’estelada i dels llaços grocs de la finestra del despatx del grup municipal de la CUP per mantenir la neutralitat de l’edifici durant les eleccions generals del 2019. El grup, format pels dos regidors, no va atendre les diverses reclamacions de la junta electoral, fins que va derivar el cas a la fiscalia i aquesta va requerir al jutjat que la policia retirés els elements polèmics el 13 d’abril del 2019.

El grup municipal no és el partit 

La sala tampoc comparteix el principal argument de la defensa, que és que Juvillà va exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, i li replica que els elements estan en un edifici públic. Un raonament que el TSJC i el Suprem  ja van expressar a l'expresident de la Generalitat Quim Torra en condemnar-lo a inhabilitació per la pancarta al Palau de la Generalitat. “És reiterada la doctrina del Tribunal Constitucional que sosté que les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d’expressió que proclama”, declara el tribunal.

I el TSJC afegeix: “En aquest cas, no es pot confondre el grup municipal amb la formació política, ni la seva seu”. I s’esplaia a determinar les funcions que té un grup municipal, les lleis que el regulen i que rep diners públics per tenir mitjans, com ara un despatx per atendre la ciutadania. I reitera que “l’ús indegut d’efectes electorals de l’espai públic es pot corregir per la junta electoral competent”.

Per tot això, el tribunal conclou que “el mandat de la JEZ de Lleida va ser dictat en l’exercici legítim de les seves competències, va complir totes les formalitats legals i no va infringir cap precepte legal”, i que la conducta de Pau Juvillà va ser “contumaç en la desobediència”. El TSJC, a més, qualifica “d’argúcia argumental” el fet que Juvillà afirmés que l’estelada i el groc formen part de la simbologia del partit, i els qualifica de “símbols partidistes” i constata que els llaços grocs al despatx de la CUP es van posar el 2017 contra les investigacions del Suprem als líders polítics independentistes.

Malgrat tot, el TSJC li imposa la mínima sanció en el delicte d’inhabilitació a càrrec públic (sis mesos), com en la multa (1.080 euros), perquè admet que l’exhibició durant més d’un mes dels símbols “va tenir una limitada afectació” i “no pot afirmar-se que arribés a una gravetat digna de més càstig”. No obstant això, si el Suprem confirma la condemna, Juvillà haurà de deixar el càrrec de diputat al Parlament.

Els llaços estaven penjats del seu despatx de l'Ajuntament de Lleida des del desembre de 2017 per protestar per l'empresonament dels líders de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart. Durant aquest temps ningú va demanar a la formació que els retirés fins que va arribar la campanya de les generals del 28 d'abril de 2019. Aleshores, Cs va exigir que es retiressin al·legant que estaven en campanya per uns comicis, als quals la CUP no s'hi presentava, fet que el mateix Juvillà va remarcar en el procés judicial. 

La Fiscalia es va mantenir ferma durant tot el judici demanant vuit mesos d'inhabilitació i quatre mesos de multa per al diputat de la CUP. Per altra banda, la defensa Juvillà en va exigir l'absolució. Finalment, el TSJC s'ha decantat per demandes de la Fiscalia amb una sentència molt similar a la seva petició.  

 

Conseqüències de la sentència 

La sentència encara es pot recórrer a una instància superior, de manera que l'actual secretari tercer del Parlament encara pot quedar exonerat. Tot i això, en cas que la sentència del TSJC fos ratificada per un altre tribunal s'obre un escenari en el qual podria perdre la seva acta de diputat. 

Es tracta d'una situació similar a la que va afrontar Quim Torra quan era president de la Generalitat i va ser inhabilitat per no retirar la pancarta en suport dels presos polítics del Palau de la Generalitat. En aquella ocasió, Torra va acabar sense l'acta de diputat, però va seguir durant un temps com a president. Tot i aquest precedent, si arriba el moment en què l'escó de Juvillà perilla, la Mesa del Parlament tindrà un paper fonamental a l'hora de defensar els drets del diputat, ja que hauran de donar una resposta conjunta al seu cas.

Resposta de Juvillà

Quan s'ha conegut la sentència, el diputat de la CUP Pau Juvillà ha compartit a les seves xarxes socials unes paraules de Salvador Seguí de l'any 1929: "Perquè totes les idees, absolutament totes, triomfen quan hi ha capacitat i organització". A més, la seva organització ha fet una crida a participar en la concentració que han convocat aquest dimarts a les 19.30 hores a la plaça de la Paeria de Lleida. 

 

 

Imatge principal: El diputat de la CUP, Pau Juvillà, parlant davant del TSJC el dia del seu judici