No va existir delicte d’odi  ni per raó de la ideologia independentista de Marta Torrecillas. Aquest és el raonament de la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per descartar el recurs de la Fiscalia i augmentar el càstig que l’Audiència de Barcelona va imposar a dos dels quatre acusats d'haver-la vexat en un xat, després que ella difongués a les xarxes socials que havia estat ferida a la mà per agents de la policia espanyola en anar a votar a l’IES Pau Claris de Barcelona l’1-0 del 2017, segons la resolució comunicada aquest divendres pel TSJC. La secció segona va condemnar dos homes a pagar una multa de 450 euros per un delicte d’amenaces lleu a Marta Torrecillas, i els absolia del delicte d’odi o contra els drets fonamentals.  L’Audiència considera que les vexacions que va rebre no es poden tipificar com a delicte d’odi perquè Torrecillas no pertany a un grup minoritari objecte de protecció, ara ratificat pel TSJC.

En la sentència, el tribunal de la sala d’apel·lacions del TSJC –format per les magistrades Àngels Vivas, María José Manzano i Roser Bach, de ponent- afirma que comparteix  "l’exhaustiu" raonament de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona en la resolució. Confirma els fets provats, en els quals es detallen els missatges que els acusats van enviar-li a Torrecillas en incloure-la en un xat en descobrir el seu número de mòbil, i que el 4 d’octubre de 2017 van canviar pel nom Arriba España, hija puta. El tribunal confirma que va existir “ànim d’ofendre, menyspreu i humiliacions”, en els WhatsApp que van enviar-li, “independentment de la ideologia” de Torrecillas.  A més, sosté que "falta intensitat o gravetat" perquè els fets encaixin en el delicte d’odi.

Rebutja el recurs d’un dels condemnats

D’altra banda, el tribunal també rebutja el recurs presentat per un dels acusats, que assegura que només va insultar un cop a Torrecillas i que això no és cap delicte. El tribunal considera que va participar en més d’una valoració en els missatges, els quals -idica- s’han de valorar en el seu conjunt. Hi afegeix que va ser ell qui va introduir l’adreça del local on treballava la seva família, i un dels acusats va indicar que anirien a cremar-lo, acció que qualifiquen "d’intimidatòria" i conjunta.

Arran de la denúncia de Torrecilla a les xarxes socials, les seves dades personals van ser publicades a internet amb missatges incitant a l’assetjament, destacant en la difusió i organització d’aquest assetjament el portal Forocoches. Resultat d’aquesta difusió i instigació, Torrecillas va patir una campanya d’assetjament i escarni i va rebre més de 7.800 missatges de whatsapp, 315 trucades i 791 SMS, a més de ser inclosa en 16 xats contra la seva voluntat.

Inicialment, la Fiscalia demanava 1 any i 9 mesos de presó per a tres dels acusats pel delicte d’odi. L’advocat de Torrecillas, Xavier Monge, elevava la petició de la pena a 2 años y 9 meses de presó per a cada un dels acusats, al considerar-los autos dels delictes d’odi, d’amenaces, amb les agreujants de discriminació ideològica i per raó de gènere de la víctima. Torrecillas no va repsentar recurs al TSJC.