Nova acció que qüestiona la llei d'amnistia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que suspèn, per ara, el judici als comandaments d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, acusats de l'organització de l'1-O, i que no els aplica la llei d'amnistia en considerar que la norma vulnera la Constitució i la normativa europea, segons una resolució comunicada pel gabinet de premsa del TSJC aquest dimarts a la tarda. En la resolució, el tribunal -presidit pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i que alhora és el ponent- informa que farà una consulta al Tribunal Constitucional sobre la norma, i paral·lelament i de forma a "simultània" també ho farà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè només li consultarà si la malversació de l'1-O que la llei permet amnistiar vulnera el dret de la Unió en la lluita contra el frau. Per això, el tribunal ha acordat de suspendre el judici a Jové, Salvadó i Garriga fins que tots dos tribunals admetin a tràmit i resolguin els seus dubtes sobre la legalitat de la norma de l'oblit penal.
Precisament, el TSJC també ha informat, aquest dimarts, que enviarà la llei d'amnistia al Constitucional i no l'aplica en els casos del president Quim Torra, l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà i l'exconseller republicà Bernat Solé perquè considera que la norma vulnera els principis del dret a la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica i la potestat jurisdiccional. El mateix que ja ha anunciat que farà el Tribunal Suprem. Pel que fa a la presentació d'una prejudicial al TJUE, l'alt tribunal català és el segon que ho anuncia després que ho hagi fet el Tribunal de Comptes (TCu) per la causa de l'1-O, malgrat que les defenses de Junts i ERC sostenen que el tribunal europeu no admetrà a tràmit les seves prejudicials perquè el TCu no és un tribunal jurisdiccional.
No es van enriquir amb l'1-O
Amb tot, el tribunal reitera que Jové i Salvadó, a qui la Fiscalia demanava 7 i 6 anys de presó pel delicte de malversació, podrien ser amnistiats perquè no es van enriquir personalment amb l'1-O, excepció marcada per la norma per no aplicar-la. Garriga s'enfrontava a una pena d'inhabilitació a càrrec públic per l'1-O. El TSJC també admet que en el Referèndum no es van afectar fons europeus, però que es pot posar en qüestió el mandat europeu de persecució del frau. La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses dels càrrecs d'Esquerra reclamen al TSJC que els apliqués l'amnistia. Només el partit ultra Vox havia demanat que consultés al TJUE si la llei vulnera el dret de la Unió, com finalment ha acordat el TSJC.
En el raonament jurídic 6 de la resolució, el TSJC raona que consulta al Tribunal de Justícia de la UE perquè sospita que la llei d'amnistia vulnera la directiva europea de 2017 sobre la lluita contra el frau i que obliga els estats a combatre tota activitat il·legal i amb la norma de l'oblit penal es podria incomplir aquest mandat. Precisament, la magistrada titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, va manifestar, en aplicar l'amnistia a Francesc Homs, que aquesta directiva no havia estat transposada per govern espanyol fins al 2019, per tant, no es pot aplicar de forma retroactiva als encausats de l'1-O de 2017. A més, alertava que el legislador no va transposar correctament el delicte de malversació perquè no va incloure, com a la resta de delictes, l'afegitó de l'àmbit "a la UE".
"El dret penal sotmès a partits independentistes"
En el fons, l'alt tribunal català expressa una dura crítica a l'acord entre el PSOE amb ERC i Junts. Hi afegeix, que la llei d'amnistia del procés "va ser imposada pels partits independentistes a canvi de suports parlamentaris per obtenir una majoria de govern a l'Estat" i validar-la "es deixaria la realització futura del Dret penal, també per la malversació, sotmesa als dictats de partits polítics l'horitzó del qual es troba la secessió i independència d'alguns territoris del mateix Estat".
El TSJC hi conclou: "Sense dubte, la validació d'aquesta llei d'amnistia sobre activitats relacionades amb la malversació amb fons públics, col·locaria a la legislació penal espanyola, en matèria de lluita contra les infraccions de corrupció en general, en posició de clar risc sistèmic d'impunitat, com recull la sentència del TJUE del 21 de desembre de 2021, amb l'invariable efecte de deteriorament de la confiança dels ciutadans en el sistema institucional de la UE i dels estats membres."