El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat definitivament per extingides les responsabilitats penals del president Artur Mas i  les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N del 2014, una vegada complertes les inhabilitacions i les multes.

En una interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC aprova el llicenciament definitiu dels tres condemnats respecte a les penes d'inhabilitació que se'ls va imposar i declara extingides les responsabilitats penals una vegada complerta la pena que es va imposar a cada un d'ells per la celebració de la consulta del 9-N del 2014.

Inhabilitació complerta i penes pagades

El tribunal considera que tots tres ja han pagat les multes corresponents, de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, i el temps d'inhabilitació fixat a la sentència, 13, 9 i 6 mesos, respectivament.

La decisió arriba després que el tribunal plantegés dubtes sobre si el sou de Mas com a expresident podia vulnerar la inhabilitació, i també després que es qüestionés si la feina d'assessora d'Ortega durant uns mesos també podia haver vulnerat la inhabilitació.

Mas va ser condemnat a 13 mesos d'inhabilitació, que van acabar el 21 de febrer passat. Des del 2016 ha cobrat com a expresident, també durant l'execució de la inhabilitació, comptada des del gener del 2019, però la Fiscalia i ara el tribunal consideren que aquest sou és consubstancial a la seva anterior feina i no és un pagament per nous serveis prestats durant aquest temps.

Rigau va complir la inhabilitació el 9 desembre del 2019 i Ortega va acabar-la el 12 de març passat en considerar-se que havia incomplert parcialment la inhabilitació en cobrar com a assessora del Govern durant sis mesos.

El TSJC va instar a finals del 2019 un jutjat d'instrucció a investigar si Ortega va incomplir la inhabilitació per exercir com a assessora del Govern abans que se li acabés la pena. El Govern va nomenar Ortega el maig del 2019 com a assessora de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en Projectes Transversals i va cobrar 32.110 euros fins a l'octubre.

La defensa va argumentar que els càrrecs que no podia ocupar Ortega haurien d'estar limitats als de president, conseller o vicepresident, i nega que l'assessoria suposés l'exercici de funcions de govern.