Descartat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que pel judici de l'1-O, contra els tres excàrrecs d'Economia i Hisenda, no admet la petició feta aquest estiu per Josep Maria Jové perquè declarin com a testimonis els dos periodistes de Público, que van entrevistar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de la investigació als independentistes catalans i que van descobrir que era el titular del compte de Twitter amb el pseudònim Tácito, on criticava i es burlava de l’acció del Govern. L’objectiu de Jové és evidenciar que la investigació de la Guàrdia Civil de l'1-O va ser “prospectiva”, prohibit en l’àmbit penal. Per contra, l'argument del TSJC és que els dos periodistes, Carlos Enrique Bayo i Patricia López, "no tenen coneixement directe" dels fets que es jutgen.
En la resolució, comunicada aquest dilluns pel TSJC, el tribunal admet gairebé totes les proves sol·licitades per Jové, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, així com de la Fiscalia i de Vox. En la resolució, el tribunal jutjador —format pels magistrats Jesús María Barrientos, que serà el ponent, Carlos Ramos i Fernando Lacaba— manifesta que "per garantir el dret de defensa" admet algunes proves, com ara uns testimonis, que el nou advocat de Jové, el penalista Ramon Setó, va sol·licitar el juliol passat, malgrat que sosté que podrien estar presentades fora de termini perquè l'obertura del judici es va dictar el novembre de 2022. Això no obstant, descarta dues proves clau per a Jové: el descobriment de Tácito i la pericial sobre infecció del seu mòbil amb Pegasus.
Judici sense data
El TSJC encara no ha fixat la data del judici que es preveu que durarà mesos, com el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem. I si la llei d'amnistia, que ara es negocia, no fa oblidar totes les causes del Procés, el judici es fixaria cap al primer trimestre de 2024.
La Fiscalia Superior de Catalunya demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC i president del Consell Nacional d’Esquerra; 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, amb Oriol Junqueras al capdavant. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum.
Espiat
La segona prova important denegada a Jové pel TSJC és una pericial perquè dos pèrits examinin el mòbil que es va confiscar a Jové en ser detingut el 2017, per aclarir si va ser infectat amb el programari Pegasus o altres eines de seguiment i escolta. La investigació vers l’espionatge a polítics i activistes catalans està repartida per diferents jutjats de Barcelona. En el cas de Jové, la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, investiga la seva causa juntament amb el cas de l’eurodiputada Diana Riba. El Consell de Ministres va denegar aixecar la investigació secreta del CNI, tot i assegurar que tots dos polítics d’ERC no van ser espiats. Ara, està pendent que la magistrada fixi la data perquè la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, declari com a testimoni.