El TSJC s'ha posicionat a favor de la llibertat d'expressió d'Òmnium Cultural. Aquest dijous, el jutjat de 1ª instància número 57 ha desestimat la demanda d'un Guàrdia Civil contra Òmnium Cultural per haver fet servir les seves declaracions al Suprem durant el judici al Procés. En concret, es tracta d'un agent que en la seva declaració com a testimoni de l'acusació va dir que havia vist banderes d'Òmnium en la manifestació del 20-S davant l'antiga seu d'Economia.
L'agent de la Benemèrita va mencionar les pancartes de l'entitat a favor de la democràcia i les va descriure com "un tros de tela quadrada on hi posa Òmnium de color verd i alguna ratlla amb un pal". Òmnium va utilitzar després la veu de l'agent i les imatges del judici en una campanya a les xarxes socials, i per això el Guàrdia Civil va presentar una demanda contra l'entitat per vulnerar el seu dret a la imatge.
La magistrada conclou que el tall de veu de la declaració es va obtenir lícitament, ja que la gravació era pública, i que Òmnium no té finalitats comercials. Per això, fa prevaldre el dret a la llibertat d'expressió de l'entitat per sobre del dret a la imatge de l'agent, i condemna el demandant a pagar els costos causats. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha posat en valor que “la llibertat d’expressió guanya però la persecució dels poders de l’Estat contra Òmnium continua”. Segons Mauri, aquesta sentència absolutòria demostra “el fals relat que construeixen els poders de l’Estat” com ja es va evidenciar en el judici. “Un fals relat que ja es va evidenciar amb les mentides que van servir per condemnar els presos polítics durant el judici al Tribunal Suprem”, ha indicat, i que novament han sortit a la llum en aquesta nova causa.
El judici civil es va celebrar aquest dilluns de manera presencial a la Ciutat de la Justícia. El president d'Òmnium i pres polític, Jordi Cuixart, també va declarar presencialment. "En aquest vídeo volíem denunciar que el testimoni estava mentint, no estava dient la veritat. Ell deia que era bandera d'Òmnium Cultural però era incapaç de definir-la: o hi havia mala fe o era un fals testimoni perquè no va saber descriure-la", va denunciar Cuixart.