El dret a decidir del poble de Catalunya aixeca recels entre integrants de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), actualment formada per vuit magistrats. A causa de la seva ajustada plantilla i alta litigiositat, la sala del TSJC ha tornat a seleccionar un magistrat, en comissió de serveis, per tal que reforci tribunals que han de resoldre recursos d’apel·lació contra resolucions del jutge instructor en processos penals contra persones aforades (diputats del Parlament i càrrecs del Govern) o que formi part del tribunal d’enjudiciament si els magistrats titulars de la sala han intervingut en altres fases processals i queden contaminats, en haver conegut el fons del cas. El magistrat seleccionat és Francesc Uría Martínez, president de la secció 22 de l’Audiència Barcelona. La magistrada Maria Eugènia Alegret, membre titular de la sala del TSJC, ha expressat la seva disconformitat en el seu nomenament perquè Uría “en el legítim ús de la seva llibertat d'expressió, va subscriure l'any 2014 un manifest, que els seus signants van donar publicitat, en què mostrava explícitament la seva posició política/ideològica sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya i el seu exercici per la via de consulta o referèndum”.  Hi afegeix que per aquest motiu pot perjudicar el tribunal, ja que pot ser recusat, i s’hauria d’escollir un nou candidat.

El nomenament del magistrat Uría es va aprovar en la sala de govern del 20 de desembre passat, i l’ha de validar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que continua amb el mandat caducat. Precisament, aquest Nadal l’Estat espanyol va pagar, tal com fixava la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), la indemnització de 4.200 euros en concepte de danys morals i 3.993 per despeses i costes a uns 20 dels 33 jutges i magistrats catalana que es van pronunciar a favor del dret a decidir, i la seva foto del DNI es va publicar al diari La Razón, sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. Un afer que s’atribueix a la policia patriòtica del PP, en extreure les seves imatges d’una base policial, que el govern del PSOE ha hagut de netejar. En la sentència, el TEDH afirma que l’Estat espanyol va vulnerar la protecció al dret a la intimitat dels jutges, però no el de la seva llibertat d’expressió perquè sosté que podrien haver al·legat a altres instàncies judicials. No obstant això, el CGPJ no els va protegir pas; els va obrir un expedient, que després va tancar.

Expresidenta del TSJC, conservadora

La negativa d'Alegret sobta perquè a la sala Civil i Penal del TSJC està la magistrada Àngels Vivas, que també va subscriure el manifest dels 33 jutges, que era molt mesurat i bàsicament jurídic. Vivas és la presidenta de la sala d’apel·lacions, que resolt els recursos a sentències d’audiències provisionals, però no intervé, per qüestions de feina, en judicis a aforats. Alegret va ser presidenta del TSJC del 2004 al 2010 per la conservadora l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i la primera dona a ocupar aquest càrrec a l’Estat espanyol.

Qüestionats per Costa i renyats pel Suprem

La solidesa de la sala civil i penal del TSJC es va trencar a l’estiu passat quan la sala de recusacions, la sala 77, va acceptar la reclamació de Josep Costa, exvicepresident de la Mesa del Parlament, en què qüestionava la imparcialitat del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, que va ser acceptada, i després la de Carlos Ramos, també admesa. Tots dos jutges es van haver d’apartar del judici i es va fer una crida de jutges per poder formar un nou tribunal, presidit per Carles Mir, que va jutjar la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, per permetre la presentació de resolucions contra la monarquia i en defensa del dret d’autodeterminació.  Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser absolts de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), ja que el TSJC va considerar que l’ordre no era prou clara i taxativa.

Mesos després, el novembre passat, vindria una segona estirada d’orelles al TSJC. El Tribunal Suprem va fer repetir el judici per desobediència a quatre exmembres de la Mesa, presidida per Carme Forcadell en considerar que en un dels recursos, Barrientos i Ramos ja van mostrar el seu posicionament en acceptar la tesi de la Fiscalia, i després no els podia jutjar, com va passar. Per evitar noves anul·lacions, Barrientos i Ramos, s’han apartat del tribunal del TSJC que ha de jutjar la consellera Meritxell Serret per desobediència   per l’1-O. D’aquest judici encara no hi ha data.

Un nou sistema per a blindar-se

A més, a partir d'ara, per evitar noves recusacions, sobretot d’independentistes, la sala civil i penal del TSJC ha acordat que la sala d’admissió de querelles, només comprovarà que l’acusació es dirigeix contra una persona aforada, i deixarà al jutge instructor que analitzi la versemblança de la querella, i la decisió es podrà recórrer a la sala d’apel·lacions reforçada amb un magistrat extern del TSJC per a quan no hi hagi magistrats de la sala que no hagin intervingut en algun tràmit.

Aquest és el cas del nomenament del magistrat Francesc Uría, del qual la magistrada Alegret, ara qüestiona. “És públic i notori que, des de fa anys, el nombre de causes penals contra certs aforats ha augmentat exponencialment per circumstàncies per tots conegudes”, afirma Alegret en el seu vot particular, i admet que la comissió de serveis és necessària “tenint en compte els escassos efectius de la planta orgànica” de la sala Civil i Penal del TSJC.  “També és públic i notori -afegeix Alegret- que tots els magistrats i magistrades que componen de forma ordinària o extraordinària la Sala Civil i Penal del TSJC són legítimament escrutats per les parts que intervenen en les causes penals per si existeixen en les seves persones motius d'abstenció i/o recusació per haver compromès la seva aparença d'imparcialitat en alguna actuació externa o interna del procediment”.

La imatge del TSJC "compromesa"

Alegret hi argumenta: “No poso en dubte la probitat del magistrat Uría, a qui la sala de govern proposa per a la comissió de servei, fruit d'una extensa trajectòria professional. Tampoc no dubto que pugui enjudiciar amb neutralitat els assumptes que li siguin adjudicats. Però no puc deixar d'advertir del risc evident que es produeixin abstencions i/o recusacions indesitjables que puguin distorsionar el funcionament normal de la sala i que quedi frustrada en darrera instància la finalitat de la comissió de servei i compromesa la imatge pública de la Sala Civil i Penal del TSJC i, en definitiva, de l'Administració de Justícia a Catalunya. És per tot això que considero que la proposta de comissió de servei hauria d’haver recaigut en el magistrat o magistrada de la jurisdicció penal més antic o antiga en l'escalafó, en qui no existeixi la circumstància exposada en aquest vot particular.”  

Per ara, Francesc Uría continua com a titular d’aquest reforç al TSJC.

 

A la foto principal, la magistrada Maria Eugènia Alegret, amb altres magistrats en acte al TSJC. / Foto: Sergi Alcàzar