El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha acceptat la petició de la Fiscalia en què li demana 30 dies més per poder presentar l’escrit d’acusació dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’organització de l’1-O, com va sol·licitar-li a mitjan gener. Li ha concedit 10 dies, i el termini finalitza el pròxim 3 de febrer. El tribunal assegura que no cal tant temps per unificar criteri vers la reforma del Codi Penal, segons han informat ElNacional.cat fonts coneixedores del cas. Precisament, aquest dimecres el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha fet pública l’ordre per unificar criteri en la interpretació de la malversació. La seva interpretació és contrària a la del legislador -en aquest cas, ERC i el PSOE- i sosté que es pot acusar de malversació agreujada sense que hi hagi un enriquiment personal o ànim de lucre.
El tinent fiscal Pedro Ariche, que porta l'acusació de Jové i Salvadó, va dirigir aquesta petició al tribunal d’enjudiciament format pels magistrats Fernando Lacaba i Carlos Ramos i el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. I, a finals de la setmana vinent haurà de presentar l'escrit d'acusació i les penes que els demana. El diputat d’ERC, Josep Maria Salvadó, i l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, van ser processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets per l’organització del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del 2017. El seu judici s’ha endarrerit perquè a la seva causa es va ajuntar el processament de Natalia Garriga, en ser nomenada consellera de Cultura. Garriga està processada per desobediència greu a autoritat judicial, que implica la pena d’inhabilitació a càrrec públic.
La reforma de la malversació trencada
ERC va pressionar el PSOE per reformar el delicte de malversació -en el qual se separa l’apropiació indeguda de l’administració deslleial, que el PP va unir en la reforma del 2015- especialment per intentar reduir la condemna als exalts càrrecs polítics i tècnics que continuen pendent de judici per l’1-O. Són Jové i Salvadó i també una vintena de càrrecs, que són acusats de malversació en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i una desena que són investigats al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona sobre la despesa exterior.
La reforma penal castiga l’administració deslleial en el nou delicte 433 del Codi Penal, el qual proposa d’1 a 4 anys de presó, per al funcionari o càrrec públic que destini una despesa a una finalitat no justificada. El delicte de malversació (art.432) castiga l’apropiació indeguda de fons públics amb 8 anys de presó, que es pot elevar a 12 anys de presó si els diners malversats superen els 250.000 euros. Amb la circular de la FGE, és ben factible que la Fiscalia Superior de Catalunya acusi de malversació greu Jové i Salvadó, i caldrà veure l’agreujant que li aplica per la quantitat.
La despesa global de l’1-O és d’1,6 milions, segons la Fiscalia del Tribunal de Comptes, la qual descompta 1 milió d’euros que es van comprometre per les cartes censals de l’1-O, però que al final no es van pagar a Unipost. No obstant això, en la via penal es castiga qui fa una disposició no adequada, encara que no s'arribi a pagar. Per això, la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va xifrar en 5,2 milions d’euros la malversació de l’1-O, malgrat que hi ha partides duplicades al Tribunal de Comptes, com denuncien les defenses del sencausats. A Jové i Salvadó se'ls imputa la despesa que es va realitzar des dels departaments que dirigien d'Economia i Hisenda.