Nou front judicial contra el Govern per la protecció de la llengua pròpia als centres educatius. La secció 5a de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat plantejar al Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat  respecte al decret llei 6/22, que fixa els criteris aplicables a l’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatiu aprovat pel Govern el maig passat, i també de la llei 8/22, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, aprovat pel Parlament, en concloure que la llengua castellana no hi està representada com a oficial.

El TSJC pren aquesta decisió després de suspendre l’execució de la seva sentència perquè tots els centres educatius de Catalunya donin el 25% de classes en castellà, en admetre que la nova normativa superava la resolució. Ara, en una resolució comunicada aquest dijous, el tribunal acusa el Govern i el Parlament de "bloquejar" l'execució de la seva sentència, amb les dues normes, que ja considera inconstitucionals.

Aquesta resolució arriba l’endemà de la Taula de diàleg entre els governs espanyol i el català, en la qual es va assegurar que l'executiu central defensarà l’ús del català i altres llengües oficials a l'Estat al Senat, així com la recent reforma educativa.

El tribunal acusa el Govern de frau de llei

En la resolució, el TSJC consulta al Tribunal Constitucional (TC) si aquestes dues normes aprovades per superar l’aplicació del 25% de castellà, infringeixen l’article 3 de la Constitució, en relació amb l’article 27, i dels articles 6 i 35.1 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya,   “en quant -indica el tribunal- al caràcter oficial del castellà i el seu ús com a llengua d’ensenyament”. 

El tribunal afirma que el nou marc normatiu impedeix d’aplicar la sentència que va dictar l’any 2020, tot recordant que va ser l’Advocacia de l’Estat, qui va impulsar que el castellà fos llengua vehicular a tots els centres, mentre que fins llavors el TSJC havia resolt casos puntuals, de famílies i escoles. Hi assegura que la seva sentència en la qual imposa el percentatge inexistent fins ara del 25% de castellà en el currículum escolar va ser en comprovar que no estava prou representada.

Ara, el tribunal sosté que “el nou marc normatiu no apareix com a compatible amb la Constitució, ja que tal com s’expressa en la STC 31/2010, és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials siguin reconegudes pels poders públics competents com a vehiculars”.

En l’argumentació, el tribunal exposa que el Decret llei 6/22 i la Llei 8/22  regulen la consideració i l’ús que ambdues llegües oficials tenen en el sistema educatiu. Manifesta, però que “aquesta regulació conjunta tanca el pas a una interpretació a mesura que permeti remuntar la posició del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament sense violentar frontalment les normes legals”, i afegeix: “En altres paraules, a judici d’aquest tribunal, el model que introdueixen ambdues lleis no permet reconstruir la posició del castellà en paral·lel a la del català sense incórrer en frau de llei.”

El tribunal assegura que “la voluntat del Govern i del Parlament és inequívoca en quant que la finalitat de les dues normes és bloquejar l’aplicació de la sentència, i amb ella, la garantia de l’ús docent del castellà en termes constitucionalment acceptables”.

La fiscalia i l’Advocat de l’Estat, d’acord

El TSJC va demanar el parer de les parts personades en l’execució de la sentència del 25% de castellà, i va incloure a la fiscalia. El tribunal afirma que la fiscalia ha informat que “sí que concorren els requisits formals per presentar la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada”. I l’Advocacia de l’Estat, també. 

A més, l’Assemblea per una Escola Bilingüe, que va demanar l’execució de la sentència del 25% de castellà, enfront del parer de l’Advocacia de l’Estat, així com les altres entitats espanyolistes admeses en l’execució, com ara Hablemos Español, han manifestat que també cal dur les normes catalanes al TC.

El TSJ C conclou que la jurisprudència del Tribunal Constitucional fixa que tant el català com el castellà són llengües oficials i, per tant ,s’imposa “el seu ús normal per part de les administracions públiques sense que es pugui establir preferència a favor d’alguna llengua”.