Judici en absència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), finalment, ha començat aquest dijous el judici a l’exconseller de Cultura i diputat de Junts a l’exili, Lluís Puig, per un delicte de desobediència pel cas de les obres del Monestir de Sixena, malgrat que ell no pot declarar. La justícia belga va avisar a l’alt tribunal català que “encara ara” no podia fer la videoconferència de Puig perquè estan en fase d’un canvi legislatiu. El president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, inicialment ha acceptat la petició de la Fiscalia que se’l jutgi en absència perquè “no es pot estar en standby” a l’espera del canvi legislatiu belga i per “la dilatació” de la causa que es va iniciar el 2019. L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reclamat la suspensió de la vista perquè Puig vol declarar i el TSJC li va permetre fer-ho a distància, en una resolució. “És causa de nul·litat”, ha denunciat Alonso-Cuevillas. Després d’una pausa per deliberar, el TSJC -format pel president del TSJC i les magistrades Eugènia Alegret i Roser Bach- ha mantingut la seva posició de celebrar el judici sense Puig.
Pena d'inhabilitació
La Fiscalia i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, com acusació particular, demanen que l’exconseller Puig sigui condemnat per un delicte de desobediència a un jutjat d’Osca a 2 anys d’inhabilitació a càrrec públic. El seu advocat demana l’absolució.
La legislació permet a un tribunal jutjar en absència un acusat si la pena demanada és la inhabilitació, com és el cas del juntaire. Aquest ha estat l'argument del TSJC per mantenir la vista. Això no obstant, Puig és actualment diputat de Junts al Parlament i si és, finalment, condemnat pot implicar que perdi l’escó. I no cal esperar que la condemna ferma, segons la Junta Electoral Central (JEC), que fixa la "inelegibilitat sobrevinguda", tal com es va fer am el president Quim Torra i les causa de les pancartes a favor dels presos polítics, i el cupaire Pau Juvillà per uns llaços grocs a la Paeria en època electoral.
Abans del judici, Junts per Catalunya ha fet un acte de suport a l'exconseller Puig, el qual, en un missatge enregistrat, ha desitjat poder assistir al Parlament, i acabar el seu exili forçat per la imputació de l'1-O.
La Fiscalia amplia l’acusació
En el tràmit de qüestions prèvies, el fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya José Joaquín Pérez de Gregorio, ha exposat que ampliava el relat de fets acusatoris davant el curt relat fet per la Fiscalia d’Aragó. El president del tribunal l’ha alertat que si ho feia “podia causar indefensió” a Lluís Puig i podria ser motiu de suspensió. El fiscal, però, ha assegurat que no, i hi ha afegit que Puig de “forma conscient i voluntària” no va atendre el requeriment judicial fins a ser destituït pel 155, el 27 d’octubre de 2017. El requeriment era del jutjat d’Osca perquè s'entregués 44 obres del Museu de Lleida al Monestir de Sixena, com també va fer al seu antecessor, Santi Vila. El TSJC no ha admès aquesta ampliació per garantir el dret de defensa de Puig.
Lluís Puig va assumir el càrrec de conseller de Cultura el 4 de juliol de 2017 i el dia 7 van notificar-li l’execució de la sentència. Puig va demanar més temps perquè acabava d’assumir el càrrec. A més, des del Departament de Cultura se'l va informar que s’havia recorregut contra la resolució que anul·lava la compra dels béns per part de la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya- entre el 1983 i el 1994- i també contra la resolució que ordenava l’execució provisional, el 27 de juny de 2017. El seu advocat ha demanat que aquests recursos s’incloguin com a prova, i que s’accepti la declaració d’un excap dels Museus el 2017. Tot ha estat acceptat pel tribunal.
Per la seva part, l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, que exerceix l’acusació popular, ha expressat el seu “temor que el tribunal no sancioni” Puig davant les seves resolucions que li deneguen prova i accions, com ara ordenar la detenció del diputat juntaire. "No puc exercir el dret de defensa", ha reiterat Español, de forma incomprensible i, inicialment sense voler interrogar als testimonis sol·licitats per la seva part. El president del tribunal, amb paciència, li ha dit que expressi les protestes que cregui oportunes.
Santi Vila no declara
Després de les qüestions prèvies, el judici ha començat amb els testimonis. L'exconseller de Cultura, Santi Vila, s'ha acollit al seu dret a no declarar perquè ha de ser jutjat pels mateixos fets, en un jutjat Penal de Barcelona, al maig.
"Un setge militar al Museu de Lleida"
L'exdirector de Patrimoni de la Generalitat Jusèp Boya ha declarat al tribunal que els dos exconsellers de Cultura van actuar "correctament" perquè "el procés administratiu no estava tancat" perquè s'havien presentat recursos a la resolució del jutjat d'Osca. "Va ser un setge militar en el Museu de Lleida. Va ser una violència extrema i vam donar-li suport", ha declarat Boya.
Preguntat per la defensa de Puig, el llavors director de Patrimoni també ha aclarit que el Museu de Lleida és gestionat pel Consorci Diocesà de Lleida, on també està el bisbat, i per tant la Generalitat no podia atendre sola la resolució judicial i que "calia fer un procediment administratiu".
En el judici, també ha declarat com a testimoni el cap de la Guàrdia Civil que va rebre l'ordre judicial d'endur-se les 44 obres del Museu de Lleida, el novembre de 2017. El responsable del cos ha indicat que va comunicar a la jutgessa l'1 de desembre de 2017 el pla per endur-se les obres, com van fer de matinada deu dies després.
El responsable de la Guàrdia Civil ha indicat que primer es va reunir amb el director del museu per fer-ho, i que no hi havia cap responsable polític allà. I és que des del 27 d'octubre de 2017, el Govern estava intervingut pel 155, i era en mans del govern espanyol del PP.
La Diputació d'Aragó va pagar uns 13.000 euros pel trasllat de les obres al Monestir de Sixena, que encara no es poden ni visitar, vuit anys després de la seva retirada. L'ens reclama aquests diners als dos exconsellers.
La Generalitat "no era posseïdora dels béns"
La cap dels Serveis Jurídics de la Generalitat, Pilar Bayarri, ha explicat al TSJC que era amb Puig quan va rebre el requeriment judicial i que ella va redactar l'escrit a la jutgessa d'Osca que acabava d'assumir el càrrec de conseller i que "volia estudiar la millor forma de complir la seva ordre". Bayarri també ha afegit que es va comunicar a la jutgessa que "la Generalitat no era la posseïdora dels béns", sinó del consorci i que calia fer una tramitació. La jutgessa no va atendre aquest recurs, malgrat que l'Audiència d'Osca va resoldre que el consorci diocesà era part del procés judicial.
L'advocat de la Generalitat, Xavier Puiggròs, ha explicat els recursos civils que va presentar contra la resolució de la jutgessa d'Osca sobre les obres de Sixena i també ha insistit que es va informar-la que "la Generalitat no tenia la possessió dels béns i calia un procediment més complex", però no se li va fer cas.
Amb la Generalitat intervinguda, l'advocat també ha explicat que el ministre de Cultura també va dir-li que necessitava temps per analitzar aquest cas de disputa patrimonial. L'ordre judicial de la requisa de les 44 obres es va executar abans.
Joan Rosàs, excap de coordinació museística dels Serveis de Museus de la Generalitat, ha declarat com a testimoni proposat a darrera hora per la defensa de Puig. Rosàs ha explicat que el llavors conseller Puig el va fer cridar per preguntar-li "què s'havia de fer per tornar les obres" i que ell va exposar-li que era un procediment complex, ja que s'havien apartat al Museu, on hi havia un consorci, i formaven part "d'un conjunt declarat bé cultural" i que calia descatalogar, abans d'entregar les peces. L'exresponsable cultural, com els altres dos professionals de la Generalitat, també ha negat rotundament que l'exconseller Puig li digués que volia desobeir l'ordre judicial.
El fiscal celebra el 155
Al final del judici, les dues acusacions han mantingut la petició de 2 anys d'inhabilitació per a Lluís Puig i que la inhabilitació sigui en càrrecs públics electes en l'àmbit europeu, espanyol i local, i també en càrrecs executius i de govern. A més, el fiscal demana que pagui una multa d'uns 6.000 euros, que l'acusació particular eleva als 66.000 euros. L'advocat Jaume Alonso-Cuevilla ha demanat la seva absolució.
En el seu informe, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha assegurat que l'exconseller Puig va desobeir "de forma conscient i clara" i que "va ser el ministeri de Cultura, durant l'aplicació del 155, que va fer entregar les obres, si no encara estarien allà", al Museu de Lleida. Ha afegit que els recursos presentats per la Generalitat al jutjat d'Osca eren "subterfugis per no complir el requeriment judicial". Ha insistit que la "Generalitat era la titular de les obres" i l'exconseller "el president del consorci del Museu".
Per contra, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha assegurat que en la vista s'ha demostrat "la voluntat complidora del conseller Puig", i ha lamentat que el tribunal no l'hagi escoltat pel que va dir a instrucció i que han ratificat els testimonis.
Alonso-Cuevillas ha afegit que "no era tan fàcil com diuen de contractar una furgoneta, sinó que calia un procediment administratiu complex". Ha fet referència al cas de la llavors consellera socialista Caterina Mieras que el 2006 va evitar un trasllat d'obres sense certs requisits, tal com es volia fer la Generalitat amb les obres de Sixena, i la justícia li va donar la raó.
L'advocat de Puig ha demanat la seva absolució, però que si no és així, que el tribunal valori aplicar dilacions indegudes perquè el procediment porta obert més de set anys obert, i és el límit marcat pel Tribunal Suprem per reconèixer aquest atenuant. Finalment, Alonso-Cuevillas ha demanat que no es pot reclamar a l'exconseller el cost de la mudança de les obres, i que si fos així, s'hauria de fer a la Generalitat.