Confirmat. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha expressat novament que té dubtes sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia del procés, i per això no aplica la norma de l'oblit penal al president Quim Torra (Junts), condemnat per desobediència a la Junta Electoral per no treure la pancarta en favor dels presos polítics i exiliats penjada del balcó de la Generalitat en època electoral, i amb la pena d'inhabilitació a càrrec públic ja complerta, segons ha comunicat aquest dimecres el gabinet de premsa del TSJC. En altres dues resolucions, l'alt tribunal català també mostra la seva reticència a aplicar l'amnistia a l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, condemnat per no retirar uns llaços grocs de la Paeria, i finalment tampoc a l'exconseller d'ERC Bernat Solé, condemnat per desobediència quan era batlle d'Agramunt per permetre l'1-O. La Fiscalia, per contra, va demanar aplicar l'amnistia per als tres polítics.
I davant els seus dubtes, el tribunal, en els tres casos, ha donat deu dies a les parts perquè indiquin si s'ha de consultar al Tribunal Constitucional (TC) o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) si la llei és respectuosa amb els drets de la Unió. El mateix va dir el TSJC, aquest dimarts, per no amnistiar els càrrecs d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O.
Resposta idèntica, de plantilla
La motivació per rebutjar l'aplicació de l'amnistia és idèntica, de formulari, i compartida a les tres noves resolucions del TSJC. Fins i tot està en el mateix raonament jurídic: el quart. I literalment afirmen: "No obstant això, és al temps de fer aplicació efectiva de la LO 1/2024, d'amnistia, sobre els efectes de la condemna recaiguda, quan sorgeix la necessitat d'aclarir les reserves d'adequació de la norma extintiva a principis i valors protegits constitucionalment com la seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE), la igualtat de tots els ciutadans davant la llei (art. 14 CE) i exclusivitat en l'exercici de la potestat jurisdiccional (art. 117.3 CE)".
En la resolució del president Torra, el tribunal recorda que l'acusació popular de Vox ja va demanar al tribunal que plantegi diverses qüestions prejudicials davant al TJUE, perquè manifesta que és incompatible la llei d'amnistia amb els principis de separació de poders, d'igualtat davant la llei i de drets fonamentals dels ciutadans de la UE. La defensa de Torra no va contestar al TSJC sobre la primera consulta de si havia d'aplicar-li l'amnistia.
Per la seva part, el cupaire Pau Juvillà ha assegurat que no vol ser amnistiat i que portarà l'estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per la seva condemna i obligar-lo a renunciar com a diputat al Parlament.
Diferències en el TSJC
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, participa i signa les tres resolucions, tal com marca la normativa de l'alt tribunal català, que ha de participar en tots els tribunals. I la resta de magistrats que subscriuen aquestes resolucions són Carlos Ramos, Maria Eugènia Alegret i Núria Bassols. I en el cas dels càrrecs d'ERC, també el signava magistrat Fernando Lacaba. Per tant, per ara hi ha unitat de criteri a la sala civil i penal del TSJC per qüestionar obertament la norma de l'oblit penal. Per contra, la secció penal d'apel·lacions del TSJC, presidida per la magistrada Ángels Vivas i que revisa les sentències de les audiències provincials, ha estat el primer tribunal en tot l'estat espanyol a aplicar l'amnistia. Ho ha fet amb activistes i polítics, com és el cas de l'exconseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà, condemnats per malversació de fons i prevaricació per posar seguretat al president Carles Puigdemont a l'exili.