El TSJC acaba d'executar la sentència d'inhabilitació del president Quim Torra. En un termini rècord de dues hores s'ha apartat de les seves funcions el president de la Generalitat. Torra encara no ha rebut la notificació, però la maquinària judicial que activarà el procés electoral ja està en marxa.

En una executòria, escrita en castellà, notifica al president Torra que la sentència és ferma i que l'inhabilita a un any i sis mesos per desenvolupar el càrrec públic i el condemna a pagar 30.000 euros de multa. 

El TSJC fa efectiva, des d'avui mateix, la inhabilitació de Torra com a president de la Generalitat i se'l requereix personalment perquè "s'abstingui d'exercir o fer actuacions pròpies dels càrrecs públics pels quals ha estat inhabilitat, en particular, del càrrec de president de la Generalitat".

El tribunal ordena que s'enviï la resolució al secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya, que es tramiti ofici al vicepresident Pere Aragonès "amb la finalitat que activi la substitució interina prevista" per l'Estat. L'executòria també ordena remetre la sentència ferma al president del Parlament, Roger Torrent, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. 

 

 

La resolució inclou informar el Registre Central de Penats perquè la pena d'inhabilitació especial imposada estengui els efectes davant totes les administracions públiques. 

L'execució també es notifica a la Fiscalia i al mateix president Torra i convoca les parts el 5 d'octubre a les 10 del matí per concretar la condemna. Una vista que no afecta la inhabilitació, que ja és efectiva a partir d'avui.

La sentència

Aquest matí el Tribunal Suprem ha dictat sentència ferma i ha inhabilitat Quim Torra quan faltaven pocs minuts per a la una. Menys de dues hores després, la resolució ja estava en mans del TSJC, que és qui l'ha fet efectiva. La sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, que ja va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver desobeït la JEC i no haver retirat la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d'abril del 2019. Segons la Junta Electoral, Torra va vulnerar la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos i el Suprem li dona la raó.

El Suprem, en una sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada condemna a un any i mig d'inhabilitació especial tant per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l'exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l'Estat.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, destaca que l'àmbit del recurs "no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó fer-los servir en períodes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central, que, en l'exercici de les seves funcions —de garantir la transparència i objectivitat dels processos electorals—, va prohibir-ne la utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d'aquesta Junta Electoral".

El recurs

Només fa 10 dies que es va fer la vista pel recurs de la sentència de Quim Torra, en la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja el va inhabilitar en el judici per desobediència. El 18 de novembre, el TSJC va jutjar el president, acusat de no retirar una pancarta en defensa dels presos polítics coincidint amb la campanya electoral. Tot i la retirada posterior de la pancarta, la Junta Electoral va portar a judici el president de la Generalitat i el TSJC el va condemnar.

L'advocat del president, Gonzalo Boye, va defensar en la vista pel recurs el 17 de setembre que només es pot privar una persona del seu càrrec públic i de la seva participació política quan es tracta d'un delicte greu. "I no estem davant d'un delicte greu". Boye va acusar el Suprem de ser un tribunal imparcial, ja que part dels seus magistrats van participar en el judici al procés i és a qui anava dirigida la pancarta, i també que la Junta Electoral Central no era competent per iniciar el procés contra Torra.