La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment un recurs interposat pel Ministeri d'Educació i ha establert un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà a Catalunya, tot remarcant que l'ús actual és "residual".
La sala declara l'obligació de la Generalitat d'adoptar les mesures necessàries per garantir que tots els alumnes rebin de manera "efectiva i immediata" l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, "que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas".
El tribunal remarca que a més de l'assignatura de castellà, cal fer en aquest idioma una altra matèria no lingüística de caràcter troncal.
La sala assegura que ha analitzat "el marc jurídic dins el qual s’insereix l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la llei d’Educació de Catalunya, la Llei Orgànica d’Educació i diverses sentències del Tribunal Constitucional". De la mateixa manera, el TSJC afegeix que també ha demanat informació al Departament d'Educació de la Generalitat "sobre les dades reals de l’ús d’ambdues llengües en els centres escolars".
"Ús residual"
Segons la resolució, “de la documentació aportada i la prova practicada en el recurs es desprèn que, en conjunt, l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament de Catalunya és residual, o almenys així és en una part significativa de centres i grups docents, de forma que es constata una infracció del marc jurídic vigent”.
Una altra assignatura troncal en castellà
El tribunal constata que correspon fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials que "permetin redreçar l'actual situació contrària a l'ordenament", i fixa el mínim en el 25%, cosa que implica fer una assignatura troncal en castellà al marge de la pròpia de llengua castellana.
El Ministeri també reclamava que es modifiquessin els impresos de preinscripció escolar perquè els pares tinguessin acreditat que el castellà seria vehicular en tots els cursos. La sala desestima aquesta petició perquè considera que amb el percentatge mínim del 25% ja s'estaria complint l'ús de les dues llengües. A més, remarca que el principi de no discriminació dels alumnes per raó de la llengua establert a l'Estatut imposa un sistema d'una única línia bilingüe, un sistema que "exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat d'opció per part dels usuaris". Així doncs, el fet que les inscripcions no incloguin l'opció de llengua vehicular no pot ser considerat il·legal.
"L'emergència lingüística" del català
Aquesta resolució del TSJC arriba 4 dies després que La Plataforma per la Llengua llancés una campanya en xarxes socials, webs i mitjans de comunicació per alertar de l'"emergència lingüística" que travessa el català i per "fer saltar les alarmes de tothom" sobre el seu ús decreixent.
En una entrevista de l'ACN, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va explicar que cal alertar les administracions i els ciutadans respecte a aquest decreixement. Per a l'entitat, actualment es viu una situació paradoxal que fa que molta gent el sap parlar i escriure, i que per sobre del 90% l'entenen, però alhora es detecta que arreu està reculant, "amb xifres esfereïdores".