Denúncia d’ERC per la vulneració de drets del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové. La defensa de Jové havia demanat al tribunal que es modifiquessin 8 de les 21 sessions que durarà el judici contra ell, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acusats d’haver organitzat l’1-O, per poder assistir als plens del Parlament. En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts, el tribunal jutjador, que presideix Jesús Maria Barrientos, sosté que “la condició de parlamentari de Jové i la coincidència amb sessions plenàries del Parlament amb les del judici no pot acollir-se com a motiu suficient per alterar el calendari de sessions del judici”. Hi afegeix que aquest calendari es va pactar entre les parts, abans de la petició de Jové, a qui, fins i tot, convida a delegar el vot. Les acusacions personades, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox, també han rebutjat que es respecti el dret polític de Jové.
En concret, el TSJC va fixar el judici per l’organització del Referèndum d’Independència de Catalunya de l'11 d’abril al 29 de maig, i la coincidència de sessions del judici i del plenari són vuit: 10, 11, 17, 18 d’abril, i els dies 8, 9, 22 i 23 de maig. La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar, fa un any, l’escrit d’acusació contra els comandaments de Junqueras: demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.
Col·lisió de drets
La defensa de Jové, exercida per Ramón Setó i a la qual se suma Andreu Van den Eynde, precisa que hi ha una solució possible perquè no col·lideixin dos drets fonamentals; el dret de defensa i el de representació política. En la seva petició hi sosté: “Existeix una via per assegurar que ambdós drets siguin respectats: modificar el calendari de sessions programades pel judici oral. Solució aquesta que, sigui dit de pas, ni suposaria el més mínim perjudici a cap de les parts, ni tampoc una excessiva càrrega per a la sala.”
Suspensió i el fiscal
Per la seva part, el tinent fiscal Pedro Ariche ha descartat que s'accepti la petició de Jové i per respectar els dos drets, proposa que delegui el vot a un company en els casos que hi requereixi les sessions parlamentàries, i li exposa el cas de l'exconseller de Junts Lluís Puig a l'exili, a qui que actualment li ho permet la Mesa del Parlament; i fins i tot, cita quan el president Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín també van usar-lo des de l'exili, fins que el TC ho va tombar. Ariche aclareix que Jové "sempre ha estat a disposició del tribunal", però alhora exposa que per poder assistir al judici ha descartat "la suspensió temporal de funcions", que el Parlament aprova en diputats processats per corrupció i es va descartar en el cas dels processats per l'1-O. Davant aquests arguments, ERC ha denunciat que "el fiscal hagi proposat que Jové deixés l'acta".
Així, el TSJC descarta la petició de Jové i sosté que l'acord del calendari es va fer el novembre passat i la seva petició al desembre.
Recusació de jutges
Esquerra també ha destacat que la defensa de Jové va recusar els magistrats Jesús Maria Barrientos i Carlos Ramos, que juntament amb Fernando Lacaba formaran el tribunal jutjador, en acusar-los de "manca d'imparcialitat" pel que fa a l'1-O i al moviment independentista català, i que no va ser acceptada. El tribunal Suprem va fer repetir el judici a la mesa del Parlament, presidia per Roger Torrent, per aquest motiu.
Amnistia pendent
ERC esperava poder aturar el judici contra els seus excàrrecs a Economia amb l'aprovació de la llei d'amnistia del Procés, que ara s'ha endarrerit amb la negativa de Junts. L'aprovació de la llei de l'oblit dels fets del procés permetria la suspensió del judici al TSJC. A més, la presentació d'una qüestió d'inconstitucionalitat que segurament presentaran magistrats del Suprem davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obligaria a aturar tot procediment que estigui relacionat amb l'1-O.