Sorprenent. La policia espanyola ha qualificat de “clar desafiament a les resolucions de la Junta Electoral de Barcelona i del TSJC” les crides i la manifestació que unes 300 persones van protagonitzar davant la Prefectura de la policia de Via Laietana, el 7 de maig, per protestar contra la prohibició de la Junta Electoral de Barcelona, ratificada pel Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), a manifestar-se davant de l’edifici policial perquè era en període electoral, segons un atestat al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. La Comissió de la Dignitat convoca aquesta concentració davant de la comissaria dos cops al mes perquè aquest edifici sigui un espai de memòria de les tortures patides en el franquisme i en democràcia. La junta electoral va prohibir la concentració perquè afirmava que es podria convertir en un acte polític i que en època electoral només els partits polítics poden muntar actes. La Comissió de la Dignitat va anunciar que desconvocava la concentració habitual del primer i tercer dimarts de cada mes i la transformava en un acte contra la prohibició del dret de manifestació.
El comissari principal i cap de la Brigada Policial d'Informació de Barcelona ha entregat aquest atestat de la protesta a la secció 5a de la sala contenciós administratiu del TSJC, la qual ha traslladat la informació a la Fiscalia perquè informi si considera que la protesta “pot ser constitutiva d’un delicte”, com ara la desobediència a una resolució judicial, i a la Junta electoral, per si aprecia que hi ha una “infracció administrativa”.
Dret de manifestació
L’advocat i president de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ha afirmat que aquest atestat “recorda als que feia la Brigada Politico-social”, precisament la que va perseguir i va protagonitzar pallisses contra activistes i dissidents a la Prefectura de Via Laietana, i afegeix que amb aquest atestat “la policia trenca el deure de neutralitat, expressant opinions, judicis de valor i insinuacions inculpatòries”.
Cruanyes ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) defensa el dret de protesta, el qual -indica- s’ha de respectar, especialment les que incomoden i fereixen, com sembla que és el cas de la concentració a Via Laietana, 43 per a la policia espanyola. "El dret de manifestació és el dret col·lectiu de la llibertat d'expressió, que és individual", ha reblat Cruanyes.
A l'atestat, datat el 10 de maig, el cap de la Brigada Policial d'Informació de la policia espanyola detalla que la Comissió de la Dignitat realitza aquestes concentracions davant la Prefectura de Via Laietana des de fa tres anys. Hi afegeix que "malgrat de les prohibicions de la JEP i el TSJC, l'entitat va mantenir la convocatòria pel 7 de maig davant la Prefectura Superior de la Policia, i va ampliar la mateixa amb una segona comunicació a la DGAS, la mateix dia i hora, va afegir l'objecte protestar contra la resolució de la JEP la sentència del TSJC". E aquest punt, Cruanyes aclareix que no és cert, que es va desconvocar una concentració i se'n va fer una de nova.
Xarxes socials
El comissari, a l'atestat, hi afegeix que la Comissió de la Dignitat "va reforçar la convocatòria amb crides a través de les seves xarxes socials en un clar desafiament cap a les resolucions de la JEP i el TSJC". Afirmació gratuïta i plena de judicis de valor, sosté Cruanyes. Finalment, el cap policial indica que a la concentració del 7 de maig "hi van participar unes 80 persones" i hi adjunta una fotografia. I detalla que "en les seves al·locucions, els organitzadors van fer referència a les resolucions citades, a més de mantenir en tot moment una retòrica de protesta idèntica a la de les convocatòries habituals; és a dir, reclamen la seu policial per a convertir-la en un centre de memòria històrica contra la repressió i la tortura franquista". Caldrà veure ara si la Fiscalia i la Junta Electoral de Barcelona demanen sancions als convocants de la protesta.
La Comissió de la Dignitat recorda que el pròxim dimarts, 21 de maig, tornarà a fer una nova concentració perquè la comissaria de Via Laietana es converteixi en un espai de memòria democràtica.