Que l'agenda del Parlament de Catalunya per a la setmana del 23 al 29 de setembre és buida. És l'argument que esgrimeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per justificar que s'escollís els dies 25 i 26 de setembre la vista oral del procés contra Quim Torra acusat de desobediència per no haver despenjat la pancarta per la llibertat dels presos i exiliats durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 28 d'abril. La data coincideix amb el Debat de Política General, que cada any té lloc a finals de setembre, i durant el qual president de la Generalitat exposa les línies mestres de cara al nou curs polític. 

Segons l'escrit fet públic pel TSJC aquest dimarts, no és veritat que "no s'hagi procurat no interferir a l'agenda" de Torra, sinó que quan van decidir el dia, "es va consultar l'agenda del Parlament de Catalunya que, en aquella data i encara avui, no tenia programada cap activitat". El cert, però és que si es consulta el web de la cambra catalana, on els dies 25 i 26 hi són assenyalats de color blau, que indica que hi ha sessions previstes. Alhora, el tribunal exposa que al recurs de forma que va presentar l'equip d'advocats del president, no s'hi adjunta cap documentació que justifiqui valorar una modificació de l'assenyalament.

Torra va criticar i retreure al tribunal l'elecció de la data. Amb tot, ja va dir que no demanaria formalment un canvi ni al TSJC ni al Parlament, però sí que ha apuntat que en cas que acabin solapant-se, es planteja no presentar-se al judici per assistir al Debat de Política General. Instants després de coneixe's el posicionament del TSJC, el Parlament ha anunciat que el ple es mantindrà pels mateixos dies, decisió que ha tirat endavant amb els vots dels partits independentistes. 

Al mateix document també es desestima la part del recurs referent a la precipitació amb que es va fixar el calendari del judici. Es va agendar el 31 de juliol, dos dies abans de comunicar quines proves s'acceptaven i quines es denegaven. Segons la defensa, una irregularitat, que el TSJC nega. 

1 any i vuit mesos d'inhabilitació i 30.000€

Durant el judici el tribunal haurà de decidir si Torra és culpable o no d'un delicte de desobediència, tal com denuncia la Fiscalia.

L'11 de març passat, la Junta Electoral Central va posar un ultimàtum de 48 hores a Torra per retirar esteledes i llaços grocs dels edificis públics de la Generalitat, amb l'argument que vulneraven la neutralitat institucional necessària durant una cita electoral. El president va saltar-se l'ordre de la JEC i hi va presentar un escrit explicant el perquè. Una setmana després, l'àrbitre electoral va tornar-lo a instar a despenjar tota simbologia vinculada a la independència i als presos i exiliats i ja el va advertir de possibles responsabilitats penals. Finalment, davant l'ordre de la JEC als Mossos per procedir a la retirada dels símbols, Torra va optar per substituir la pancarta del Palau de la Generalitat per una de similar que canviava el llaç groc per un de blanc. 

El ministeri fiscal demana una condemna d'un any i vuit mesos d'inhabilitació, a més d'una multa de 30.000€.