El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebra aquest dijous el judici pel polèmic cas de la suposada desobediència del Govern a una resolució d’un jutjat d’Osca perquè entregués 44 obres -que va comprar- al Monestir de Sixena, vuit anys després dels fets i amb un procediment ple de vicissituds i suspensions. El judici, programat fins divendres, es podria tornar a suspendre perquè l’únic imputat, l’exconseller de Cultura i actual diputat de Junts, Lluís Puig, no hi podrà declarar.
L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, va demanar al tribunal que pogués declarar per videoconferència perquè continua exiliat a Brussel·les i la Catalunya Nord, després que el Tribunal Suprem no li ha volgut aplicar l’amnistia per la causa de l’1-O, com al president a l’exili Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín. Alonso-Cuevillas demana l’absolució de Puig perquè sosté que no va cometre cap delicte i no ha demanat que se li apliqui la llei d'amnistia.
L’alt tribunal català va aprovar la declaració per videoconferència, però les autoritats belgues li van comunicar, l’octubre passat, que no podrien fer-ho fins a finalitzar un canvi normatiu en la seva legislació per complir la garantia de drets de defensa. Això no obstant, donava alternatives: que "la policia o, si és el cas, un jutge d'instrucció, procedeixi a la presa de declaració de l'interessat.". El TSJC res va respondre i el Lletrat de l’Administració de Justícia (LAJ) va fixar una nova data, la d’aquest dijous i divendres.
L’acta de diputat en joc
Per això, és probable que a l’inici del judici l’advocat de Puig demani la suspensió de la vista per no vulnerar el seu dret de defensa, i més quan ha expressat que vol declarar. En aquest cas, el TSJC podria jutjar l’exconseller Puig en absència perquè no s’enfronta a penes de presó. La Fiscalia i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena li demanen 2 anys d’inhabilitació a càrrec públic i 5.940 euros per un delicte de desobediència.
Això no obstant, aquest càstig és important perquè si, al final, és condemnat podria perdre la seva acta de diputat al Parlament, tal com li va passar al president Quim Torra, pel cas de la pancarta a favor dels presos polítics al balcó de la Generalitat, cas que ja revisa el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH); al cupaire Pau Juvillà.
Actuació amb el 155
L’actuació judicial del cas Sixena és polèmica, sobretot perquè la Guàrdia Civil es va endur les obres d’art del Museu de Lleida el desembre de 2017, quan la Generalitat ja estava intervinguda pel govern espanyol del PP, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, des del 27 d’octubre de 2017 per aturar el procés d’independència de Catalunya, malgrat que va ser suspès pel mateix govern català.
Puig en un acte de Junts
Paradoxalment, l’exconseller Puig sí que podrà intervenir aquest dijous al matí en un acte de suport que li ha organitzat Junts per Catalunya davant mateix del Palau de Justícia, a l’avinguda Lluís Companys. A l’acte, és previst que intervinguin el secretari general de Junts, Jordi Turull; la portaveu de Junts a la Paeria de Lleida, Violant Cervera, i l’exsecretària general Cultura, Maria Dolors Portus, quan van tenir la reclamació del govern d'Aragó.
De què se l’acusa?
El cas Sixena es remunta al 2015 quan el jutjat de 1a instància número 1 d’Osca va estimar la demanda de la Comunitat d'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i decretava la nul·litat de ple dret de les compravendes realitzades per la Generalitat de Catalunya el 1983 i 1992, i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en 1994, declarant que la propietat dels béns objecte de tals contractes corresponia a l'Ordre Santjoanista del Reial Monestir de Sixena, i ordenava el seu retorn.
La Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya van presentar recurs contra aquesta primera resolució, que va ser ratificada per l'Audiència d'Osca el 30 de novembre de 2017, amb la Generalitat intervinguda.
El jutjat de primera instància no va esperar a la fermesa de la seva resolució i va ordenar-ne l'execució. El juliol de 2016, el llavors conseller de Cultura, Santi Vila, va aprovar el retorn de 41 béns. Al novembre se li va reclamar 44 obres més, però es va denegar per “no disgregar les peces” del Museu de Lleida. En substitució de Vila, Lluís Puig va assumir el càrrec de conseller de Cultura el 4 de juliol de 2017, i va rebre el requeriment judicial tres dies després. La seva resposta va ser demanar temps per estudiar-ho i des del departament se’l va informar que la reclamació judicial estava recorreguda.
Finalment, l’autoritat judicial va ordenar el desembre de 2017 que la Guàrdia Civil s’endugués les obres del Museu de Lleida. No hi havia cap perill perquè la Generalitat era governada des del govern espanyol. L’empresa encarregada de fer-ho va cobrar 12.932 euros a la Diputació d’Aragó, diners que es reclamen a Vila i Puig.
La Fiscalia i l'Ajuntament de Vilanova Sixena sostenen que Vila i Puig són autors d'un delicte de desobediència a autoritat judicial. A banda, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena també acusa Vila del delicte d'usurpació de funcions judicials i li demana onze mesos de presó i una multa de 62.000 euros.
Judici de Santi Vila, separat
L’exconseller Santi Vila com no és aforat se’l jutjarà en un jutjat Penal de Barcelona, el 6 i 7 de maig. La magistrada no ha acceptat aplicar-li la llei d’amnistia, com demanava.
Vila ha estat citat a declarar en el judici de Puig al TSJC com a testimoni, tot i que el tribunal ja l’ha informat que li permet acollir-se no declarat perquè està pendent de judici.
L’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, ha denunciat, en declaracions a l’agència Efe, que la Fiscalia Superior de Catalunya ha renunciat a testimonis proposats per la Fiscalia d’Aragó, que va fer l’escrit d’acusació, ja que inicialment el cas s’havia de jutjar allà, fins que es va atendre que Puig era aforat, en obtenir l’acta de diputat al Parlament el 2018 i des del 2021 fins a l'actualitat.