Novetats en la causa de l’1-O. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat assumir la causa contra la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que inicialment era investigada amb una trentena d’excàrrecs per haver organitzat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el 2017 al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i després a la secció 21 de l’Audiència. En assumir el càrrec de consellera, el 21 de maig del 2021, l'aforament elevava la seva investigació a l’alt tribunal català. A més, la sala accepta la petició de la defensa de Garriga d’acumular el seu procediment amb els dels també aforats i actuats diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. El tribunal precisa que serà investigada pels delictes de malversació de fons i desobediència greu al Tribunal Constitucional. La Fiscalia, però, havia demanat el desembre passat que només se la jutgés pel delicte de desobediència, que no implica presó. La instructora del TSJC, Maria Eugènia Alegret, ho haurà de decidir, i també si la cita a declarar o aprofita les declaracions que va fer al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

En la resolució, comunicada avui, el tribunal ―format pels magistrats Jesús M. Barrientos, Carlos Ramos i Fernando Lacaba― precisa que en la seva interlocutòria sobre l’admissió a tràmit del procediment “només s’han de verificar les condicions formals i intrínseques” de l’admissió del procediment, fet que “exclou qualsevol examen de justificació dels fets atribuïts més enllà de constatar la seva versemblança”, i, per tant, no fa valoracions jurídiques. És a dir, confirma que Garriga és aforada i recull els fets pels quals va ser processada pels delictes de malversació de fons i desobediència. La Fiscalia Superior de Catalunya, però, va deixar clar que no veu el delicte de malversació en Garriga. No obstant això, el tribunal considera que al delicte de malversació "a més” se li podria afegir un delicte de desobediència greu a l’autoritat judicial.

 

Raonaments

En concret, a finals de desembre passat, el fiscal Pedro Ariche sol·licitava al TSJC que obrís un nou procediment contra l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga (ERC), per l’organització de l’1-O del 2017. La gran novetat és que el fiscal considera que només ha de ser jutjada pel delicte de desobediència, i no per malversació de fons, que implica penes de presó i que va ser l'únic delicte pel qual va ser processada, inicialment. Garriga era directora de serveis de la Secretaria General de Vicepresidència i Economia, que dirigia l’actual diputat d’ERC Josep Maria Jové. El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va processar-la pel delicte de malversació de fons públics, i en ser escollida consellera, amb el govern d’Aragonès, Garriga és aforada i ha de ser jutjada al TSJC. A més, el fiscal demanava que es nomenés un nou instructor i que la citi a declarar. El TSJC hi afegeix que l’Advocacia de l’Estat, personada com a acusació particular, i Vox, com acusació popular, també comparteixen el posicionament del fiscal, en les posicions formals, és a dir, que el TSJC ha d’assumir la causa de Garriga.

Per tot això, el TSJC confirma que assumirà el cas de Garriga, i el deriva al sumari 2/2019, que instrueix la magistrada Maria Eugènia Alegret, de la qual indica que decideixi ella si vol citar a declarar la consellera de Cultura o ja dona per vàlid tot el que es va fer al jutjat d'instrucció. D’aquest cas precisa que el febrer del 2020 la magistrada va processar Jové i Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. I detalla que ara està pendent de confirmació o revocació la conclusió del sumari, que va fer el 26 d’abril del 2021, per part del tribunal que els jutjarà, que es va aturar per la recusació dels seus membres, dut a terme per les defenses. El proper pas serà que la Fiscalia Superior de Catalunya informi de les penes que els sol·licita; les defenses, els seus arguments, i fixar la data de judici.