A les portes d'una nova campanya electoral, torna el conflicte per la pancarta a favor de l'alliberament de presos i el retorn dels exiliats del Palau de la Generalitat. El TSJC dóna 48 hores a QuimTorra per despenjar-la. Contra la mesura anunciada hi ha opció de recurs. 

La comunicació, que compta amb un vot particular, arriba precisament el mateix dia que l'alt ribunal ha anunciat que ajorna fins després del 10-N el judici contra el president de la Generalitat, acusat de desobediència per haver-se saltat l'ultimàtum de la Junta Electoral que li va ordenar treure la pancarta durant la campanya del 28-A. 

La resolució adoptada avui no té a veure amb la JEC. Es tracta d'una mesura cautelar del TSJC en resposta a una demanda de l'associació Impulso Ciudadano, que presideix l'exlíder de Societat Civil Catalana i exdiputat de Cs, José Domingo i que s'autodefineix com un "moviment cívic amb la finalitat de promoure i defensar el pluralisme polític, ideològic, lingüístic i cultural d'Espanya". A l'escrit al·lega "incompliment dels deures als que està sotmesa l'Adminsitràció Pública en representació de la ciutadania". 

Tot i que l'últimàtum acordat per la secció cinquena de l'alt tribunal dóna dos dies, la mateix escrit fixa un periode de cinc dies perquè Torra pugui presentar, si així ho considera, un recurs contra aquesta decisió. A diferencia del que va passar durant la campanya anterior, ara aquesta ordre ve del TSJC i no té a veure amb les eleccions, sinó que té de caràcter permanent fins que la sala resolgui el fons de la qüestió.  

El proper 18 de novembre, Torra haurà d'afrontar ja un judici per desobediència per no haver complert els terminis imposats per la JEC durant la precampanya de les últimes eleccions generals. En aquesta causa, la Fiscalia de Catalunya demana per a Torra una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per exercir càrrecs públics i una multa de 30.000 euros. Segons l'escrit d'acusació del ministeri públic, Torra era "conscient de la seva obligació de complir el que ordenava la Junta Electoral Central" i que tot i així va "desatendre obertament l'ordre" i no va ordenar retirar els llaços grocs i les pancartes en suport als presos polítics.

El contenciós va durar una setmana, entre respostes i recursos, i va començar arran d'una denúncia de Ciutadans a l'àrbitre electoral que apel·lava a la necessitat que durant el període electoral els edificis públics siguin neutrals. Com que el president no va acatar, la JEC va ordenar els Mossos d'Esquadra que, actuant com a policia judicial, procedissin a la retirada. Finalment, per evitar la imatge del cos traient els símbols, l'equip de Presidència va optar per substituir la pancarta amb el llaç groc per una altra que defensava la llibertat d'expressió. Aquesta sí que va ser autoritzada. Passat el cicle electoral, és a dir després dels comicis del 26-M, Torra va ordenar tornar a penjar la pancarta inicial. Va ser llavors quan Impulso Ciudadano ho va denunciar al TSJC. 

La resolució no ha estat unànime. Un dels magistrats ha emès un vot particular per puntualitzar que no hi veu "una perturbació significativa de l'interès públic".