El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Junta Electoral de Barcelona i manté la prohibició de la concentració de la Comissió de la Dignitat del 7 de maig perquè la Prefectura Superior de la Policia espanyola de Via Laietana es converteixi en un centre de memòria contra la tortura, segons una resolució dictada aquest divendres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La justificació és que la concentració "podia constituir un acte de suport" només als partits que defensen els mateixos postulats i que es presenten a les eleccions del 12-M, sense tenir en compte que la Comissió de la Dignitat realitza aquesta concentració des de fa tres anys, i cada primer i tercer dimarts de cada mes. “La Junta Electoral Provincial ha ponderat convenientment les circumstàncies del cas arribant a una conclusió raonable i raonada. Estem davant un dels limitats supòsits en què l'exercici del dret de reunió ha de cedir en pro d'un procés electoral, transparent, objectiu i igualitari propi d'una societat democràtica, de manera que es garanteixi que siguin els partits polítics els únics que duguin a terme actes de campanya per a captar vots amb la finalitat d'aconseguir que el Parlament sigui expressió de la participació democràtica”, raona el tribunal de la sala del contenciós administratiu del TSJC. Malgrat aquesta prohibició, la concentració de dimarts vinent es manté, ha assegurat la Comissió de la Dignitat.
L'advocat i president de l'associació de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ha qualificat de "gravíssima" aquesta prohibició. "El TSJC, amb aquesta resolució, ha actuat com un tribunal polític, com l'antic Tribunal d'Ordre Públic, perquè considera que la concentració per demanar que la comissaria sigui un centre de memòria de les tortures del franquisme, com recull la Llei de Memòria Democràtica, no és transversal", ha manifestat Cruanyes. L'advocat ha afegit que el TSJC ha "tergiversat" els seus arguments a la vista, en els quals va aclarir que la concentració és una defensa de drets fonamentals, i que ha malinterpretat la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la qual -sosté Cruanyes- advoca perquè no es prohibeixi cap acte de llibertat d'expressió, "ni el dia de reflexió" en unes eleccions. L'advocat també ha lamentat el paper de la Fiscalia en la vista sobre el recurs de la prohibició: "La Fiscalia es va transformar en acusació dels que defensen drets fonamentals."
Reivindicació transversal
En la resolució, el TSJC afirma que en les sentències del Tribunal Constitucional, que es fan referència per defensar la concentració de Via Laietana, “els lemes i finalitat de les concentracions entraven dins del que podríem denominar reivindicacions transversals”, i cita alguns d'aquests casos, com és el de “professionals en el cas de la policia de la Generalitat, de qualitat de l'ensenyament en el cas del sindicat d'estudiants; del dret al vot dels immigrants o del dia de la dona”.
Per Cruanyes, aquest raonament del TSJC és “polític” perquè “no considera transversal fer complir la llei de Memòria Democràtica, i es posiciona al costat dels que no volen fer fora la policia espanyola de la comissaria de Via Laietana”. L'advocat insisteix que la Junta Electoral i el TSJC incompleixen la norma del TC que indica que "no es poden suspendre drets només d'acord amb suposicions, com és aquest cas". I, hi recorda que només es permet anar contra el dret de manifestació quan hi ha la previsió de greus aldarulls, i això tampoc es compleix.