El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a la Universitat de Barcelona (UB) per haver "vulnerat el seu deure a la neutralitat i lesionar els drets fonamentals a la llibertat ideològica i d'expressió dels seus professors i estudiants i el dret d'educació" dels alumnes. La UB va signar un manifest, conjuntament amb altres universitats catalanes, en el que es denunciava "la deriva autoritària" de l'Estat per la sentència als presos polítics i es demanava excarcerar-los.
La resolució, que l'ha dictat la secció cinquena de la Sala contenciosa administrativa del TSJC, arriba després que aquest tribunal hagi decidit desestimar el recurs que havia presentat la Universitat de Barcelona contra la sentència condemnatòria que va interposar l'octubre de 2020 el jutjat del Contenciós número 3 de Barcelona. La jutgessa va considerar que la declaració "vulnera el dret a l'educació, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica". La seva aprovació en el Claustre era, per al jutjat del Contenciós número 3 de Barcelona, contrària "al deure de neutralitat ideològica que vincula totes les administracions públiques".
Què diu la sentència del TSJC
El TSJC també sosté que el manifest que va subscriure la UB "trenca amb la neutralitat ideològica o política que s'espera d'una universitat i això suposa una vulneració de la llibertat ideològica i d'expressió, llibertats totes elles indissolublement unides al pluralisme polític que, com a valor essencial del nostre ordenament jurídic, propugna la Constitució".
Per al tribunal, "una universitat no pot abandonar la posició de neutralitat que li és pròpia per assumir posicions ideològiques i polítiques de part" i que la "presa de postura en qüestions especialment controvertides és contrària a dret sempre que es trobi amb l'oposició d'algun o alguns dels seus membres".
La sentència considera que es va lesionar la llibertat ideològica i d'expressió perquè "la manifestació d'una determinada opció ha d'incloure la possibilitat d'objectar-la i d'oposar-se al fet que s'exerceixi també en nom dels que no la comparteixen". El TSJC va més enllà i afirma que l'opinió expressada al manifest per la UB va suposar "una instrumentalització al servei d'una opció política aliena a l'àmbit material i funcional de la universitat".
Sobre el manifest
El document aprovat al claustre de la UB portava per títol "Manifest conjunt de les universitats catalanes de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política". El text feia una crida a "alliberar els presos polítics", denunciava "la repressió i erosió de les llibertats i dels drets civils i polítics", rebutjava "la violència policial" que es va veure l'1 d'octubre i expressava la "deriva autoritària de l'Estat".
Més enllà de la Universitat de Barcelona, el manifest també el van subscriure la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona.
Cap d'aquestes universitats, a excepció de la UB i de la UPF, van ser denunciats als tribunals. En el cas de la Universitat de Barcelona, va ser la plataforma Universitats per la Convivència qui va posar una denúncia al jutjat del Contenciós número 3 de Barcelona. Pel que fa a la Universitat Pompeu Fabra, el Tribunal Suprem va condemnar-la per "vulnerar el principi de neutralitat política" per aprovar el manifest. El cas va arribar al Suprem després que la UPF presentés un recurs a la resolució de la Junta Electoral Central.
Imatge principal: Fotografia de la façana de la Universitat de Barcelona. ACN.