La Fiscalia Superior de Catalunya va rebutjar, fa poc més de 15 dies, admetre a tràmit les querelles de Vox i Ciutadans contra els membres de la Mesa del Parlament Anna Erra (presidenta), Aurora Madaula (secretària segona) i Carles Riera (secretari tercer) per haver admès a tràmit la ILP per declarar la independència. La fiscalia va rebutjar que la seva decisió es pogués vincular amb els delictes de prevaricació administrativa, com plantejava Vox, ni tampoc amb el desobediència, com considerava Cs. A més, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no admetés a tràmit aquesta querella, segons van confirmar a ElNacional.cat, el passat 15 de maig.
Doncs bé, aquest dijous, poca estona després de l'aprovació de l'amnistia al Congrés, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha resolt no admetre a tràmit la querella i la denúncia interposades per Vox i Ciutadans contra la MH Presidenta del Parlament i dos diputats, pels presumptes delictes de prevaricació i desobediència. La ILP va ser admesa a tràmit el 20 de febrer del 2024, amb els vots a favor d’Erra, Madaula i Riera. La fiscalia ja va recordar en el seu moment que en altres procediments contra membres de la Mesa no s’ha produït mai acusació per prevaricació per part del ministeri públic, ni hi ha cap sentència condemnatòria per aquest tipus delictiu. Va considerar que l’admissió a tràmit no encaixava en aquest delicte “en no haver estat acordada en assumpte administratiu, sinó en l’exercici de les funcions polítiques pròpies de la Mesa del Parlament”, una opinió compartida pel TSJC.
"No pot constituir un delicte de prevaricació administrativa"
La sala resol, sobre la querella de Vox, que "no pot constituir un delicte de prevaricació administrativa en la mesura en que el delicte només es pot cometre en assumptes de caràcter administratiu, sense que es pugui qualificar com a tal la decisió d'admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP), amb independència del seu eventual sotmetiment o no al marc constitucional".
En la mateixa línia, la sala civil i penal del TSJC afegeix, sobre la denúncia de Ciutadans, que "tampoc no s'ha pogut cometre el delicte de desobediència atès que, ni a la querella ni a la denúncia, es descriu la concreta ordre o mandat dirigit als actuals membres de la Mesa del Parlament querellats i denunciats, dictats per un Tribunal ordinari o pel Tribunal Constitucional referits a la iniciativa legislativa objecte de la querella i denúncia”.