El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que “res apunta que hi hagi responsabilitat penal” en l’actuació dels Mossos d’Esquadra i de la cúpula del Departament d’Interior en la incapacitat de detenir Carles Puigdemont el passat 8 d’agost a Barcelona. Així ho manifesten fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sostenen que, donat que la detenció no la va ordenar el TSJC, en tot cas, “qui ha d’indagar” i demanar explicacions és el jutge que la va cursar: Pablo Llarena. Ara bé, al mateix temps, fonts del Tribunal Suprem consideren que són els tribunals de Catalunya els que han d’aclarir què va passar aquell dia i per què no es va detenir el president a l’exili. I el TSJC replica que l’ordre de detenció vigent anava dirigida a tots els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, no només als Mossos d’Esquadra. El TSJC i el Suprem es passen la patata calenta i envien pilotes fora. Mentrestant, des de l’Alt Tribunal, no volen valorar els informes dels Mossos i del Ministeri de l’Interior que va encarregar Pablo Llarena adduint, novament, que és una qüestió que haurà de dirimir el TSJC. Les mateixes fonts asseguren que el que interessa a Madrid és, senzillament, la detenció de Puigdemont.
Des del TSJC, això sí, deslliguen aquesta primera valoració de les querelles que hi ha sobre la taula. D’una banda, Vox hi va portar Joan Ignasi Elena (l’aleshores conseller d’Interior en funcions), Gonzalo Boye, el “cap del dispositiu policial” i “tots els que van ajudar” Puigdemont. D’altra banda, Hazte Oír es va querellar contra Pere Aragonès (en aquell moment president de la Generalitat en funcions), Josep Rull (president del Parlament), Joan Ignasi Elena, Pere Ferrer (ex director general de la Policia), Eduard Sallent (excomissari en cap dels Mossos) i els tres mossos detinguts. De moment, el següent pas és el pronunciament de la Fiscalia, que ha d’arribar en els pròxims dies. De moment, el que valoren les veus del TSJC és, específicament, la responsabilitat penal associada a la causa de Pablo Llarena. Dit tot això, el TSJC només es faria càrrec d’investigar l’actuació de Joan Ignasi Elena i Josep Rull, que són diputats al Parlament de Catalunya i, per tant, són aforats.
Els Mossos admeten una cadena d’errors en el dispositiu per detenir Puigdemont
En la seva resposta a Pablo Llarena, els Mossos d’Esquadra admetien “errors” en l’operativa i la planificació per detenir Puigdemont. El document apuntava que els agents no van contemplar la possibilitat que Puigdemont tornés a marxar i reconeixia que el dron aeri amb càmera que va utilitzar el cos per controlar l’arribada del líder de Junts va deixar d’enfocar el punt on era Puigdemont, ja que es va centrar en la comitiva de Junts que caminava des de l’Arc de Triomf cap al Parlament de Catalunya. Els arguments de l’escrit signat pel comissari en cap, Eduard Sallent, apuntaven a una estratègia de “confusió i engany” orquestrada per un “grup de fidels de Junts”.
La policia espanyola no va detectar Puigdemont i va oferir suport als Mossos
Per la seva banda, el Ministeri de l’Interior va al·legar que “als dispositius de control i vigilància establerts per la policia espanyola i la Guàrdia Civil a la frontera amb França, així com a ports i aeroports, no es va detectar en cap moment la presència del pròfug Carles Puigdemont”. El ministeri encapçalat per Fernando Grande-Marlaska assegurava que el dispositiu per detenir Puigdemont a Catalunya anava a càrrec dels Mossos d’Esquadra i assenyalava que va oferir a la Generalitat “qualsevol suport operatiu” per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil després que, a través dels canals i mitjans habituals de comunicació, la policia catalana els informés del “disseny del seu dispositiu específic i especial” per detenir Puigdemont. Ara bé, aquesta ajuda no va ser “requerida” pels Mossos, més enllà dels “suports habituals prestats a través de la taula de coordinació operativa i d’intercanvi d’informació i intel·ligència”.