Nova ofensiva contra el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tornat a pronunciar-se avui a favor del castellà, en un cas relacionat amb les proves de selectivitat. Així, la sentència feta pública aquest dimecres ha declarat nul·les les instruccions de les Proves d'Accés a la Universitat de l'any passat en aquelles qüestions referents a la llengua. En concret, el tribunal considera que aquestes instruccions vulneraven els articles 14 i 27 de la constitució, sobre els drets i deures fonamentals, perquè contemplaven que els enunciats dels exàmens de selectivitat es repartirien en català, i només en castellà si algun estudiant ho demanava. Ara, doncs, el TSJC s'ha plantat en aquest aspecte, i ha avisat que les proves s'han de repartir en totes dues llengües, i no primar una per sobre de l'altra.
El tribunal ha decidit anul·lar així aquesta part de les instruccions del funcionament de la selectivitat. De fet, el mateix òrgan judicial ja va ordenar de forma cautelar que tots els exàmens de les PAU estiguessin disponibles en les tres llengües cooficials de Catalunya (el català, el castellà i l'aranès), ja que mantenia que l'elecció de l'idioma no podia venir determinada per l'administració. A més, també apunta que a les instruccions inicials s'obviava totalment la possibilitat d'oferir els exàmens en aranès.
En el text, la sentència remarca que quan es reparteixen els enunciats exclusivament en català i s'obliga un alumne a demanar-los en un altre idioma, "el porta a significar-se respecte als altres examinats". "La feina de l'administració educativa és oferir de forma imparcial i igual, sense preferència entre llengües, els enunciats a l'inici dels exercicis", manté. La justícia tampoc accepta que el fet que els alumnes haguessin de dir en públic que volien l'examen en castellà no tenia un caràcter pejoratiu. Per contra, considera que això és indiferent, ja que el punt de vista ha de ser sempre el de l'alumne, els seus drets i decidir si exposa o no la seva opció en un context com és el de la realització d'un exercici "que condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital", té un interès "superior" als dels interessos organitzatius de l'administració.
L'AEB, "part implicada", ho celebra
La sentència també recull quelcom remarcable, i és que estableix que l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, la mateixa que treballa sense descans per implementar el 25% de castellà a les escoles catalanes, és part implicada. El mateix text exposa que l'AEB té "capacitat processal i legitimació, donat l'interès legítim de l'associació, segons els seus estatuts". L'entitat espanyolista s'ha pronunciat posteriorment per a celebrar el reconeixement, i en un comunicat ha reclamat a la Conselleria d'Investigació i Universitats que "dicti les instruccions favorables a la convivència lingüística que no vulnerin els drets fonamentals dels alumnes" en les PAU d'aquest any.
Cas de 2021
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va obligar l'any passat el Govern a facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat en català, castellà i aranès. El TSJC estimava així les mesures cautelars urgents demanades per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, un dia abans que comencessin les PAU. El jutjat considerava que l'elecció de la llengua dels enunciats de l'examen "no pot venir determinada per l'administració" i per això estimava que estiguessin disponibles en les tres llengües cooficials i que s'ofereixi "de forma individual a l'alumnat l'opció d'escollir-los en l'idioma oficial que estimi".