Els tribunals tornen a dir-hi la seva. Després que el procés judicial iniciat per una família de l'escola Turó del Drac a Canet de Mar desemboques en la resolució del Tribunal Suprem en què obliga a impartir un 25% de les hores lectives en castellà, gran part dels pares de l'alumnat del centre i de la societat catalana han mostrat el seu rebuig. Alguns a través de les xarxes socials, apuntant directament a la família. Tot plegat ha impulsat els jutjats a tornar-hi a intervenir.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat al Departament d'Educació i a la directora de l'escola que adoptin "les mesures necessàries per preservar i protegir la intimitat del menor" i els seus progenitors. El tribunal també reclama tant a la Generalitat com a la direcció del centre que garanteixin "la normal convivència i el pacífic desplegament de l'entorn educatiu".
Segons publica El Mundo, els mateixos pares de l'infant van presentar aquesta petició de protecció al TSJC, en què van demanar que s'instés la Generalitat a garantir la seva seguretat després de relatar que havien rebut insults i amenaces.
Reclamant el delicte d'odi
La Generalitat i l'escola de Canet estan sota la lupa judicial després que diversos grups que advoquen per eliminar el sistema d'immersió lingüística català. Un d'ells és l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), una agrupació que ha denunciat per delicte d'odi entitats i persones que consideren que han assetjat la família de l'alumne del Turó del Drac. L'entitat ha exposat a les xarxes socials l'exigència del TSJC i han remarcat la seva demanda de moure a un altre lloc la manifestació convocada per a aquesta tarda davant de l'escola en contra de la resolució del TS.
L'entitat no és l'única que enarbora la bandera del delicte d'odi. La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències d'investigació per estudiar si els missatges que ha rebut la família de Canet es poden considerar delictes d'odi. Tot plegat ha estat impulsat per les denúncies de Hablamos Español, Assemblea per una Escola Bilingüe i Vox.
Unió a Educació, abans i ara
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, acompanyat de vuit dels seus predecessors ha defensat el model d'immersió lingüística a les escoles. Ho han fet després de la puntada de peu que ha rebut, de nou, la llengua catalana, en confirmar el Tribunal Suprem la sentència que estableix un 25% del castellà a les aules, així com altres decisions judicials concretes que afecten alguns grups de diversos centres educatius.
Una trobada a la seu del Departament de Barcelona ha reunit Joan Guitart, Laura Gil, Marta Cid, Joan Manuel del Pozo, Ernest Maragall, Irene Rigau, Meritxell Ruiz i Josep Bargalló, els quals han fet un comunicat conjunt en què asseguren que el sistema lingüístic de l'escola catalana va néixer d'un ampli consens polític i social i està basat en un marc jurídic "plenament vigent". Afegeixen que es fonamenta en un tracte d'equitat, la recerca d'un equilibri formatiu entre escola i realitat social i la voluntat integradora.
Imatge principal: El conseller Educació, Josep Gonzàlez Cambray, surt de l'escola Turó del Drac a Canet de Mar juntament amb l'alcaldessa del municipi, Blanca Arbell / ACN