Nova condemna. El TSJC ha condemnat Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a quatre mesos d'inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 1.200 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en permetre el debat i aprovació de les lleis per l'1-O del 2017. És la resolució de la repetició del judici a la mesa presidida per Carme Forcadell, obligada pel Tribunal Suprem, que s'ha fet públic aquest dimecres. En la primera sentència, el TSJC va condemnar els quatre membres de la Mesa a 20 mesos d'inhabilitació a càrrec públic, l'octubre de 2020, i ara se'ls ha rebaixat en acceptar aplicar-los l'atenuant de dilacions indegudes d'aquest procediment, iniciat el 2016 amb una querella de la Fiscalia.
En la resolució, el tribunal, presidit per Fernando Lacaba, obre la porta a suspendre'ls la inhabilitació en el temps que s'han vist afectats en la privació del dret de poder concórrer en processos electorals, tal com van exposar els advocats defensors, especialment la penalista Judit Gené. Per ara, però, el tribunal no els resta ni un dia de la condemna, i proposa als condemnats i a la resta de parts que exposin el seu parer per l'execució de la sentència.
El paper de l'Advocacia de l'Estat
A més, en la sentència, hi ha el vot particular de la magistrada Maria Jesús Manzano, en el qual exposa que l'Advocacia de l'Estat no s'ha de considerar acusació particular, ja que no és part afectada perquè la desobediència de lleis no en té, i per tant que els condemnats no li han de pagar les costes, com imposa la sentència. La magistrada exposa que el fet que l’Estat no es pugui personar com a acusació popular no significa que se l’hagi de permetre personar-se en els processos com a acusació particular, i recorda que per a la protecció del bé públic ja està la Fiscalia. També insisteix que la condemna en costes “pot ser molt onerosa per als condemnats”.
“La derogació de la Constitució”
En la resolució, el tribunal afirma que “les decisions dels acusats membres de la Mesa del Parlament acordant sotmetre al ple les propostes de resolucions, tot i encaminar-se a la derogació per la via de fet de la Constitució, i malgrat que a ser plenament coneixedors de les advertències reiterades del TC, no poden ser reputades com mers actes polítics als efectes de quedar fora de l’àmbit del delicte de desobediència”. Hi afegeix que “el dol de la desobediència o el propòsit d’incomplir resplendeix d’una manera clara i rotunda en actuar dels acusats, que van decidir desatendre les reiterades advertències del TC d’una manera obstinada, meditada i decidida”.
A més, el TSJC descarta l’argument de les defenses que els membres de la Mesa van justificar la seva actuació al principi d’autonomia parlamentària, com a barrera enfront del deure d’acatament de les resolucions judicials. Pel tribunal “donar compliment a les resolucions judicials, en aquest cas del TC, és un criteri que preval i prima enfront de qualsevol altre tipus de consideració”, i conclou: “Està en joc el funcionament de l’estat de dret i el mateix sistema jurídic.”