Espera tensa. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat analitzar la sentència absolutòria dels cinc síndics electorals de l’1-O, per ara. L’Audiència de Barcelona li va consultar si havia d’assumir el recurs de la fiscalia contra l’absolució perquè un dels síndics és actualment aforada: la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. L’alt tribunal ha informat avui que “no es declara competent” perquè l’Estatut de Catalunya  recull que l’alt tribunal català assumirà les  causes d’aforats "en les fases processals d’inculpació, processament i enjudiciament” i ara no és el cas. Tanmateix, el TSJC deixa la porta oberta a assumir la causa de la consellera Verge, si finalment l’Audiència de Barcelona fa repetir el judici contra els síndics del Referèndum, com va sol·licitar la fiscal. Així, la secció 8a de l’Audiència de Barcelona haurà de resoldre si manté l’absolució dels síndics, fa repetir la sentència o el judici, amb un altre magistrat.

El 14 d’abril passat, la magistrada del jutjat penal 11 de Barcelona va absoldre els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, a qui la fiscal demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. En la sentència, la magistrada sosté que “no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional (TC)”. I per això, va absoldre el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i actual consellera, Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, actual diputat al Congrés per Junts, i l'advocada Marta Alsina. La fiscal, però, va insistir que van signar resolucions i van donar ordres, tot i saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquest figura.

Exposició

En la resolució, la magistrada donava plena credibilitat al relat dels cinc integrants de la Sindicatura de l’1-O, els quals en el judici van assegurar que només es van reunir “en unes golfes” del Parlament un únic dia: el 7 de setembre del 2017, després que en el maratonià ple del 6 al 7 de setembre es va aprovar la llei del referèndum, en el qual en el seu article 18 recollia la creació de la sindicatura electoral, com l’organisme per vetllar per la votació. Hi van afegir que no van signar cap acord, i el que es va publicar no era en nom seu. Amb l’absolució, l’advocat dels síndics, Ramon Setó, va indicar que la querella de la fiscalia contra ells era “preventiva” per intentar aturar el referèndum català.

En el recurs, la fiscal considera que en la sentència hi ha un error en la valoració de la prova, sobretot pel que fa a la documental que hi ha a la causa, i també una contradicció entre els fets declarats provats i la resolució de la sentència. Per això, ara el tribunal del TSJC -format pels magistrats Jesús M. Barrientos, Carlos Ramos i Jordi Seguí, que és el ponent- exposa que si  l’Audiència  admet la primera motivació de la fiscalia que hi ha un error processal, l’alt tribunal català no haurà d’intervenir-hi. Una altra cosa és si accepta el posicionament  que cal definir els delictes, que podria implicar la intervenció de l’alt tribunal català. I  hi ha una tercera opció que seria declarar la nul·litat de la sentència i fer repetir el judici. Llavors, el TSJC hauria d’assumir la causa de Verge.